Els 5 'mals' del València de Corberán

El València CF va tornar a patir un desastre, esta vegada després de ser remuntat a casa enfront del Reial Oviedo en qüestió d'un minut i es va portar l'esbroncada d'una afició a la qual esta campanya li ha tocat viure ja la humiliació contra el FC Barcelona i que veu com després de set jornades, el seu equip se situa 12º, una altra vegada en la 'zona Meriton'. L'equip arrossega molts 'mals', entre els quals es troben els següents:

1.Club sense ambició ni objectiu

El primer de tots els mals, el que arrossega el València CF de Carlos Corberán igual que ho van fer els de Rubén Baraja, José Bordalás, Gennaro Gattuso, Javi Gracia... és la falta d'ambició del club, que es reflectix a la perfecció sobre el camp. Una temporada més, tal com va reflectir el mateix Jaume Doménech en una entrevista, el club no va baixar al vestuari a marcar l'objectiu del club com sí es feia en etapes anteriors. Ni el president, ni el director general, ni el CEO de futbol...

El València CF porta sis temporades seguides sense jugar competició europea i en dos de les últimes tres ha lluitat per no descendir a Segona Divisió, empetitint-se com mai abans. Els partits contra Oviedo o Espanyol, negats de voluntat per ampliar la renda després d'avançar-se, parlen per si sols. Les últimes sis taules classificatòries de LaLiga, també.

2.Poques solucions des del mercat

Contràriament al que es va voler fer veure este estiu, el mercat del València CF no ha portat de moment cap solució a l'equip més enllà d'Arnaut Danjuma, l'únic que està donant més que el seu homòleg la temporada passada. Julen Agirrezabala, bé malgrat la irregularitat, no millora a Giorgi Mamardashvili i l'altre fitxatge que ha entrat en l'onze, Baptiste Santamaria, de moment ni s'acosta al rendiment d'Enzo Barrenechea més enllà de dos bones segones parts (Getafe i Athletic Club).

L'equip necessitava reforçar-se en defensa després de les eixides de Cristhian Mosquera i Yarek Gasiorowski, però va portar a un José Copete que poc va durar en l'onze molt lluny del nivell dels futbolistes que venia a substituir i també del dels seus dos companys en l'eix de la defensa. En la medul·lar, a més del cas de Santamaria, l'aportació de Filip Ugrinic (únic migcampista amb zero titularitats) és més prompte escassa i de Dani Raba no se sap massa després de la seua bona estrena. En la banda Largie Ramazani, que es va estrenar amb una assistència, no està millorant a Fran Pérez i les seues aparicions des d'aleshores han deixat molt a desitjar. Per no parlar que en la davantera, caigut el Pla 'A' Umar Sadiq, el València va fitxar a un davanter que no se li pareix en res a nivell de perfil. Lucas Beltrán malbarata pundonor, ganes d'aportar i mobilitat, però està molt lluny de ser un '9' de referència. Miguel Ángel Corona (de la mà de Ron Gourlay) va camí d'un altre suspens.

3.Problemes en la columna vertebral

Si l'any passat el València CF de Carlos Corberán es va fer fort gràcies a la columna vertebral, la d'esta campanya està sent molt inconsistent. El nivell dels dos centrals, que és cert que fallen contra el Real Oviedo i que van fer un partit desastrós contra el FC Barcelona, és d'allò més 'potable' de l'equip, però d'ara endavant l'equip valencianista fa aigües. Ni té un pivot de l'agressivitat, el posicionament i primera passada d'Enzo Barrenechea ni el nivell dels seus acompanyants (Javi Guerra i Pepelu) està a l'altura de les cirunstancias, sent un equip inconsistent en la creació i en la destrucció. A dalt Hugo Dur 'baralla' amb tots i s'està entenent amb els extrems, però no amb els migcampistes.

4.Equip inconsistent

Si alguna cosa està demostrant el València en esta arrancada és la seua inconsistència, la seua incapacitat per a mantindre molts minuts un pla de partit. Enfront del RCD Espanyol va eixir ordenat, sabent on havia de pressionar, com llançar els seus atacs per a trobar a l'espai a jugadors com Luis Rioja o Arnaut Danjuma i fins i tot es va avançar... però eixe mateix pla va caure per la via ràpida. L'equip es va ser fent xicotet, dubtant en totes les accions, retardant metres les seues línies... fins que els pericos es van apoderar de la situació.

Enfront del Reial Oviedo més del mateix, l'equip va eixir llançat, va saber trobar als seus jugadors més desequilibrants i es va avançar en qüestió de pocs minuts. Després del gol pareixia que anava a corregir eixe 'mal' poque va tindre alguna ocasió més per a fer el segon, però amb el pas dels minuts es va ser apagant i desordenant en el camp, sent incapaç de canalitzar bones accions de perill. Un desorde que va assenyalar el mateix Carlos Corberán en la roda de premsa posterior. En els dos últims partits, a més, ha encaixat els gols en els últims minuts.

5.Indefinició tàctica

D'un València que sabia al que jugava amb Corberán i que va replicar un model tàctic de forma habitual al llarg dels partits a un que no dona amb la tecla. El mal nivell d'alguns futbolistes, per exemple el de Dimitri Foulquier que era clau en eixe rol de convertir-se en tercer central en eixida de pilota (passant Luis Rioja a carrilero) i lateral sense la pilota, compliquen també pla. També el fet que Santamaria no siga una referència clara en eixida de pilota, Almeida i les seues alternatives siguen tan irregulars participant en el joc o que Javi Guerra no estiga demostrant la seua capacitat per a desequilibrar, xafar l'àrea i aportar eixe punt diferencial.

A partir d'ací, Corberán està intentant totes les combinacions possibles, però no acaba trobar solucions. L'equip ha jugat amb trivote (vs. Oviedo), amb la figura d'un mitjapunta clàssic (un '10' com Raba), amb un segon punta (Danjuma per darrere de Dur), també amb un doble pivot més posicional com el qual representen Santamaria i Pepelu, un altre més mixt amb Javi Guerra al costat del francés... Però amb cap d'estes fórmules s'ha fet amo de la pilota ni tampoc sòlid a l'hora de destruir el joc del rival.