Set jornades, set onces

És un fet que el València CF no està sent capaç d'arrancar esta temporada. Solament ha aconseguit un terç dels punts en disputa (7 de 21), està donant molt roïnes sensacions sobre el terreny de joc i les estadístiques parlen per si soles. En set jornades no ha sigut capaç de trobar ni l''onze tipus' ni tampoc un model de joc en el qual se senta còmode, sobre el qual puga créixer i a partir del quin crear la seua identitat com a equip.

Al llarg d'estos set partits, Carlos Corberán no ha repetit un sol onze titular i ha canviat també el sistema tàctic en busca de solucions per a un equip que no arranca i que navega en la indefinició. Entre els motius està, òbviament, la pèrdua de figures clau que no tenen un reemplaçament del mateix nivell com Enzo Barrenechea, el baixó de futbolistes com Dimitri Foulquier, Javi Guerra o André Almeida (impoortantes en el millor València de Corberán i membres de l'onze habitual del millor València de Corberán) i l'escàs impacte dels fitxatges.

Una sèrie de factors que han fet molt complicat no solament donar continuïtat a l'equip de la temporada passada, sinó també armar una nova alineació de referència... i no precisament perquè la competència està molt cara, si no perquè les diferents alternatives en el centre del camp i per a acompanyar al davanter centre no estan funcionant.

Va començar amb Raba en la mitjapunta

La posada de llarg del València CF, encara sense Arnaut Danjuma en l'equip titular, va ser la de jugar amb una espècie d'1-4-2-3-1 en la qual Dani Raba va ser el mitjapunta i el seu rendiment va ser bé a nivell individual, donant l'assistència del gol de Diego López. L'equip, no obstant això, va mostrar la inconsistència habitual i la Reial Societat se li va ser apoderant. L'equip va ser el següent: Agirrezabala, Foulquier, Tárrega, Copete, Gayà, Pepelu, Javi Guerra, Luis Rioja, Diego López, Raba i Hugo Dur.

Ja amb Danjuma 'rodat' en els entrenaments, a Pamplona l'aposta va ser la d'alinear-ho com '9', però amb l'expulsió de Gayà l'equip va ser incapaç de competir enfront d'Osasuna. Este escenari, a més, va suposar l''adéu' de Raba -que va ser canviat després de la roja i que no ha tornat a ser el mateix-. L'onze va ser: Agirrezabala, Foulquier, C. Tárrega, Copete, Gayà, Pepelu, Javi Guerra, Diego López, L. Rioja, Raba i Danjuma.

Contra el Getafe... segon punta i victòria

Per al tercer partit, Corberán va optar per un '9' puro de nou com a Hugo Dur i va introduir la figura del segon davanter en la figura de Diego López en lloc d'apostar per un mitjapunta com Raba, a més de donar-li a Bapstiste Santamaria la seua primera titularitat en el pivot juntament amb Javi Guerra fent la labor de '8'. L'equip va jugar el seu millor partit -aprofitant també el desgast d'un Getafe de 12 fitxes- fins hui amb l'entrada de Mouctar Diakhaby a l'equip, que va marcar i li va donar seguretat a l'equip arrere. L'onze va ser: Agirrezabala, Foulquier, Tárrega ©, Diakhaby, J. Vázquez, Santamaria, Javi Guerra, L. Rioja, Diego López, Danjuma i Hugo Dur.

Defensa de tres i humiliació a Barcelona

Després d'eixe encontre, Corberán va optar per plantejar el partit contra el Barça amb canvis significatius en el plantejament per a tractar d'adaptar-se a les fortalzas del Barça, però va fracassar estrepitosament. L'equip va formar amb defensa de cinc i va ser humiliat pel conjunt blaugrana, que va circular la pilota com va voler, va trobar amb summa facilitat els espais i li va endossar fins a sis gols. Un desastre de plantejament i d'actuació individual dels futbolistes. L'onze va ser: Agirrezabala; Foulquier, Tárrega, Diakhaby, Copete, Gayà; Santamaría, Javi Guerra, Diego López; Hugo Dur i Danjuma.

Enfront de l'Athletic: mitjapunta i 'fals 9'

Després del desastre, el plantejament de Corberán va canviar novament encaminat cap a la defensa de quatre i va introduir una variable nova en atac: ajuntar al mitjapunta (Raba) amb el fals '9' (Danjuma). La primera part del València va ser verdaderament lamentable després del desastre, la segona molt millor i l'expulsió de l'Athletic Club va acabar de decantar la balança a favor dels valencianistes, que van acabar controlant a placer. L'onze va ser: Agirrezabala; Gayà, Diakhaby, Tárrega, Foulquier; Santamaría, Guerra; Rioja, Diego López, Dani Raba i Danjuma.

Contra l'Espanyol: doble pivot defensiu i segon punta

Amb la següent eixida va haver-hi un nou canvi de plans. Esta vegada es quedaria Javi Guerra en la banqueta i el que va entrar en el seu lloc va ser Pepelu, formant amb Santamaria una parella de migcampistes de major contenció i menor creativitat, apostant per homes veloços a dalt i, amb açò, situant Danjuma per darrere d'Hugo Dur. Va eixir bé els primers vint minuts, però l'equip es va ser diluint fins a 'acularse' en la seua àrea i cedir a l'Espanyol el domini i les ocasions. L'onze va ser: Agirrezabala; Gayà, Diakhaby, Tárrega, Foulquier; Santamaría, Pepelu; Rioja, Diego López, Danjuma; i Hugo Dur.

I davant l'Oviedo... va tornar el trivote

Després de la mala imatge i empat final a Cornellà, Corberán va optar pel sistema i els jugadors que més li acostaven l'equip de la temporada passada amb tres jugadors en el centre del camp per la incursió, per vegada primera en la temporada, d'André Almeida en l'onze de l'equip. Però ni el seu nivell va ser bé, ni Santamaria és Barrenechea ni Javi Guerra va marcar diferències ni Foulquier va exercir de comodí tàctic. No es va assemblar en res a eixe València i a pesar d'un molt bon inici, l'equip va acabar sent remuntat amb una imatge indigna.