Canviar els patrons de producció i consum, única solució per a resoldre la contaminació plàstica marina

Cada any, milions de tones de plàstic acaben en l'oceà. És un problema ambiental greu i en creixement exponencial, que, segons els experts, requerix solucions sistémicas i una transformació profunda en els patrons de producció i consum.

Esta és la conclusió central d'un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU), que van analitzar més de cinquanta mesures aplicades en eixe país nòrdic en els últims 40 anys per a abordar la contaminació plàstica marina.

La investigació, publicada en 'PLOS Sustainability and Transformation', revela que la gran majoria de les intervencions realitzades fins ara se centren en la neteja i el reciclatge, la qual cosa suposa abordar els símptomes, però no les causes fonamentals del problema.

Gestió responsable dels oceans

"Les solucions actuals se centren principalment en la neteja després de rebutjar el plàstic. Classifiquem, reciclem i arrepleguem el plàstic en la riba. Però què hi ha dels mètodes que canvien per complet la forma en què produïm i consumim plàstic?", es pregunta Natalya Amirova, autora principal de l'estudi.

L'anàlisi, que va revisar 52 intervencions aplicades a Noruega des de la dècada de 1980, va mostrar que la majoria es basen en el reciclatge, la neteja de platges, l'eliminació de microplásticos i l'ús de materials alternatius. Estes mesures, encara que importants, són considerades de ‘baix potencial transformador’ perquè no alteren els patrons subjacents de producció i consum.

Solament tres intervencions van ser identificades amb capacitat per a generar canvis profunds: la xarxa municipal KIMO (Organització Internacional d'Autoritats Locals), l'Estratègia Nacional d'Economia Circular del govern noruec i el Panell Internacional dels Oceans (High-Level Panell for a Sustainable Ocean Economy). Les tres incidixen en valors intrínsecs i prosociales, com la protecció ambiental, la igualtat política, la sostenibilitat ecològica i la gestió responsable dels oceans.

Un problema social complex

Segons l'informe, les intervencions transformadores són aquelles que modifiquen les intencions del sistema; és a dir, els paradigmes, valors i metes fonamentals de la societat. "La contaminació per plàstics és un problema social complex. Per això, busquem maneres de contribuir a canviar el sistema mateix. Busquem mesures que puguen canviar per complet nostra forma de pensar, ja siguem productors, polítics o consumidors", assenyala Amirova.

L'estudi, no obstant això, també va identificar limitacions significatives en eixes intervencions prometedores: manquen d'objectius i terminis definits, la qual cosa dificulta avaluar el seu impacte real en la reducció de la contaminació plàstica. A més, A més, tant el Panell Oceànic com l'Estratègia d'Economia Circular encara prioritzen valors materialistes, com el creixement econòmic, per damunt de la salut dels oceans.

"El Panell Oceànic i l'estratègia del Govern per a una economia circular verd també es caracteritzen per valors externs, és a dir, valors motivats per recompenses, reconeixements o objectius aliens a l'activitat en si, on prioritzen la prosperitat econòmica sobre la salut dels oceans", explica Amirova.

Exposició a valors materialistes

La investigació incorpora la teoria del psicòleg nord-americà Tim Kasser, qui manté que els canvis socials solament poden ocórrer quan els prenedors de decisions en els diferents nivells de la societat estan exposats a valors prosociales i proecológicos, i actuen d'acord amb ells.

"Les investigacions demostren que si estem més exposats a valors materialistes, tendim a triar comportaments i decisions associats a ells, alhora que rebutgem comportaments que beneficien a la societat i al medi ambient", exposa Amirova.

La influència dels valors en el comportament quotidià és crucial. "Si estàs en ple Times Square de Nova York, estaràs envoltat de cartells publicitaris per a comprar. Si, per contra, estàs en el centre de Trondheim, t'envoltaran diversos missatges, incloent missatges prosociales i proecológicos", indica Amirova.

Les influència de les xarxes socials

Les xarxes socials, amb les seues notícies i anuncis, influïxen en el comportament diari. Açò també s'aplica a la percepció del mar. "Una notícia que descriu a l'oceà com la setena economia més gran del món ens dona una visió materialista de l'oceà", subratlla la científica.

"Però l'oceà no és solament qüestió de diners; també contribuïx a la nostra salut física i mental. Existixen valors socials i ecològics associats a l'oceà. En prendre decisions, hem de tindre açò present i no considerar-ho únicament com una mercaderia", afig.

Els investigadors proposen diverses intervencions transformadores. Suggerixen reemplaçar els indicadors econòmics convencionals per mètriques de salut oceànica en la presa de decisions governamentals. "Açò permetria a les autoritats avaluar les mesures en funció de la qualitat de l'aigua , la biodiversitat i altres indicadors, en lloc de prioritzar els indicadors econòmics", detalla Amirova.

Estils de vida menys materialistes

També advoquen per establir objectius i terminis clars per a reduir els residus plàstics en les primeres etapes de la cadena de valor, i per recolzar més decididament a les iniciatives de base i a les xicotetes empreses amb models de negoci lliures de plàstic.

"Per exemple, en recolzar iniciatives locals i xicotetes empreses amb un perfil de residu zero, es pot augmentar la seua presència enfront de les grans empreses. Açò no solament reduïx el consum de plàstic, sinó que també beneficia a les comunitats locals", afirma.

Altres propostes dels autors de l'estudi inclouen reduir la proporció de publicitat amb finalitats de lucre en favor de missatges sense finalitats de lucre que promoguen el benestar col·lectiu, i fomentar comunitats que advoquen per estils de vida menys materialistes i més circulars.

"Si volem tindre alguna esperança de millorar la situació i evitar que hi haja més plàstic que peixos en els oceans del món en 2050, com molts prediuen, hem d'aconseguir un canvi d'actitud a nivell individual. Açò, al seu torn, ha de conduir a canvis de comportament", conclou Siv Marina Flø Grimstad, coordinadora del projecte Sweet Espot al que pertany esta investigació.