La gran lliçó de Dimitrievski amb el València CF en San Mamés no està en les seues parades

Dimitrievski és un dels homes de la temporada i ací no hi ha debat possible. Per les seues parades, però també per la seua gestió emocional. I en San Mamés va demostrar eixa altra cara que es necessita en qualsevol equip. Perquè quedar-se amb les parades del meta és quedar-se en l'obvi. Igual que el que va fer davant el Girona fa no molt a Mestalla. Això sí, la qual cosa va fer en San Mamés no està a l'abast de tots els porters. Solament en aquells que saben llegir el que succeeix en el partit i això és alguna cosa que se li demanava al València CF en el passat més recent.

En el pitjor moment del València CF en San Mamés va aparéixer Dimitrievski. No en forma de parada. En forma de mareig i de cridada a els metges perquè isqueren a atendre-li. No és casualitat, sinó una gran lectura del que estava succeint. L'equip estava en la lona pràcticament, alguna cosa tocat davant el millor Athletic de tot el partit, i el meta va entendre que els seus companys necessitaven un respir. Un moment de relax, calma, de connectar amb un mateix i oblidar eixos nervis i pors. I va fer efecte.

Després d'eixa aturada, i d'uns canvis més que encertats de Corberán, el València CF va tornar a trobar la seua versió més competitiva. No per provar en excés a Unai Simón sinó per la gestió del partit. Del temps. Ací va eixir de nou un València CF que sí va saber créixer i trobar el camí a la victòria gràcies a una contra que va arribar amb un gran Javi Guerra (gran partit el seu), Ramazani (determinant), Rioja (sempre present) i Sadiq (un altre gol importantíssim).

Paraules de Corberán

La relació tècnic-porter no sempre va ser la millor. Julen era el triat i solament la seua lesió va obrir les portes d'un Dimitrievski que no entenia el seu rol. No obstant això, entrenador i jugador han demostrat la seua professionalitat i sobretot, la seua honradesa en el cara a cara. De fet, el tècnic després del partit contra l'Athletic va deixar clar que no era el primer partit que Stole deixava parades que donaven punts.

El porter mereix seguir en la porteria del València per molts motius, entre ells el seu rendiment, però sobretot hi ha una cosa clara. El València CF no acostuma a encertar molt en el mercat de fitxatges i amb Julen de tornada per a Bilbao, si Stole es marxa caldria firmar a dos porters. Massa risc vist el vist. Per això la continuïtat de Dimitrievski és un sí de manual.