L'èxit viu fora del València CF de Meriton

Cristhian Mosquera jugará amb l'Arsenal les semifinals de la Champions League. També Kang-In Lee, actual campió d'Europa amb el PSG, està a 180 minuts de la final de la Lliga de Campions. Carlos Soler disputarà demà la final de la Copa del Rei amb la Reial Societat. Yarek Gasiorowski s'acaba de proclamar campió de l'Eredivisie amb el PSV Eindhoven. I Ferran Torres està a punt d'alçar de nou LaLiga amb el Barcelona a les portes del que pot ser el seu Mundial. La vida somriu als cinc jugadors del planter del València CF que van eixir del club baix el mandat de Peter Lim des de l'estiu de 2019, des del mateix moment que el màxim accionista va decidir abandonar el club a la seua sort sense estructura esportiva ni inversió econòmica amb el seu particular 'antigestión'. L'èxit, queda clar, viu fora del València CF de Meriton.

L'actual esplendor esportiva de Mosquera, Kang-In, Carlos Soler, Yarek i Ferran contrasta amb la crisi decadent que travessa l'entitat de Mestalla des que la propietat va decidir carregar-se el projecte guanyador de Marcelino García Toral i Mateu Alemany fa ja més de sis anys. Mentre el València patix per evitar el descens a segona divisió, els cinc lluiten per objectius majors en els seus clubs i en les seues seleccions nacionals als ulls de tot el futbol internacional. Algunes de les seues polèmiques eixides no es van entendre en el seu moment, però el temps ha demostrat que eixir de l'autodestructivo Valencia de Lim era i desgraciadament continua sent l'únic camí per a créixer com a futbolistes i lluitar per títols. Tan trist com a real.

El València de Lim va tindre l'oportunitat d'armar un ambiciós equip de futur entorn d'ells, però eixa opció desgraciadament per al club i la seua afició mai va estar en els plans de la propietat. La consigna des de Singapur, com ha demostrat el pas del temps, sempre va ser vendre als principals actius de Paterna. Meriton ni va voler ni va saber retindre'ls en la seua plantilla per la seua falta de projecte esportiu, la seua absència d'injecció econòmica i la posició de debilitat amb la qual va afrontar totes i cadascunes de les seues renovacions.

Vesprada i malament

El València sempre va arribar tard i malament a les negociacions. El resultat va ser la venda de Ferran al Manchester City en el seu últim any de contracte per 23 milions i 12 en variables, el traspàs in extremis de Soler al PSG per 'sol' 18 milions i sobretot el sonrojante regal de Kang In Lee al Mallorca amb la carta de llibertat i cap contraprestació del club balear. L'estiu passat, ja amb Ron Gourlay al volant, va anar el torn dels dos jóvens centrals de l'Acadèmia de projecció internacional. Mosquera no va acceptar la insuficient oferta de renovació del club i va posar rumb a l'Arsenal per 15 milions més 4 en variables i Yarek va ser traspassat al PSV per 10 milions, molt per davall del seu actual valor de mercat doblat solament un any després.

Més enllà de les vendes, el gran drama del club és que Lim no ha sabut (ni intentat) reinventir tots eixos diners en fitxatges per a reforçar la plantilla i crear un equip competitiu. El resultat és un València de mínims sense estreles ni internaciones que lluita per la permanència molt lluny dels objectius de Mosquera, Kang In, Yarek, Ferran i fins a un Soler que demà lluitara per la seua segona Copa del Rei amb la Reial Societat. La primera, la del centenari, la va guanyar en 2019 contra el Barcelona de Leo Messi. Eren uns altres temps. Era altre València CF.