Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La falta d'exigència de Meriton sempre juga en contra

Corberán treballa en solitari, com li va passar a altres tècnics, contra el conformisme que desprèn la cúpula del club

Final del partido de la cuarta jornada de LaLiga entre Barcelona y Valencia.

Final del partit de la quarta jornada de LaLiga entre Barcelona i València. / Toni Albir

Andrés García

Andrés García

València

En el València de Peter Lim s'han normalitzat golejades humiliants com la del diumenge contra el Barcelona en el Johan Cruyff. Mai passa res i eixe conformisme que es desprèn des de la cúpula del club s'ha convertit en els últims anys en un dels grans problemes de l'entitat de Mestalla. El València de Meriton s'ha acomodat en la mediocritat des de 2019 i eixa falta d'exigència ha alimentat any rere any un caldo de cultiu que penalitza inevitablement en l'esportiu a pesar dels esforços de l'entrenador de torn. El fet que el club no s'haja marcat un objectiu per a esta temporada 25/26 és un símptoma més. La falta d'exigència des d'a dalt no ajuda i la conseqüència directa és la falta de resultats. Llei de futbol i de vida.

Carlos Corberán, com li ha passat a la resta d'entrenadors que han passat per la banqueta del València en els últims anys, treballa diàriament perquè eixe missatge de 'mai passa res' no cale en el vestuari. No és casualitat que el tècnic utilitze habitualment la paraula "exigència" en els seus discursos. Ho va fer també el dissabte en la prèvia contra el Barcelona. "Sempre hi ha dos aspectes emocionals que influïxen en el rendiment: la confiança i l'exigència i io sempre vull una mica més d'exigència... però els dos han d'estar en nivells molt pròxims, equilibrats. Això és el que ajuda al fet que el futbolista rendisca bé en el camp".

Corberán i els pesos pesats del vestuari treballen en eixa direcció. Tampoc és casualitat el missatge d'Hugo Dur a la finalització del 6-0 contra el Barça. El seu missatge al grup demanant la implicació, el compromís i l'exigència màxima en cada partit no va passar desapercebuda de portes cap a dins. "Açò no ens pot passar, açò és el València CF, açò és primera divisió, el que no puga...". Hugo Dur, com José Luis Gayà i el mateix Corberán, van ser autocrítics i van estrényer. Just el que no es fa des d'a dalt. El dia després del 6-0 es va resoldre amb una xarrada entre l'entrenador i els seus jugadors i una sessió de vídeo per a corregir els errors. Res més.

Gourlay no canvia res

En eixe sentit, el nomenament de Ron Gourlay com CEO de Futbol del València no ha canviat res en clau interna. Tampoc pública. Seguix el silenci institucional. Han passat dos dies des de la humiliació del Barça i cap dirigent ha donat la cara per a donar explicacions, demanar disculpes a la gent o enviar un missatge d'exigència a l'equip de cara al pròxim partit de Lliga contra l'Athletic Club. Falta l'afició. Mestalla serà exigent i donarà un toc d'atenció a tots els estaments del club després de l'humiliant 6-0? La resposta, el dissabte.

Tracking Pixel Contents