La lliga que ens mereixem

"El futbol és dels aficionats". Esta és una d'eixes lleis no escrites que els romàntics de la pilota créiem indestructibles, i que, no obstant això, estos temps que corren de més poder per al poder i dels indiferents de la postveritat s'han portat per davant. Com si res importara. Tant ha deixat d'importar-nos quasi tot que fa estona que comencem a perdre massa. Per exemple, el València CF ja no és el que era. Tampoc, LaLiga, aquella lliga espanyola antany coneguda i respectada com la Lliga de les Estreles. Des de fa uns quants anys ens dona el mateix fins a escriure malamente el seu nom arrejuntando article i substantiu. Tot en un. Tot val. Tot siga per la pasta (encara que no caiga ni un).

LaLiga és la lliga que ens mereixem per haver-ho consentit tot. Els clubs, firmant d'un pacte de vassallatge amb Reial Madrid i Barcelona, amb Barcelona i Reial Madrid. Tant munta, munta tant. Són el mateix per molt que qualsevol s'obstine a salvar a el un per davant de l'altre. I els aficionats, que excepte honrosas excepcions amb prou faenes es rebel·len contra el futbol de consum que ens han creat davant dels nostres nassos figures com Javier Tebas, l'històric advocat defensor dels inversors fantasma.

Una galtada blaugrana d'anada i tornada

Durant les últimes setmanes el València i el valencianisme -sobretot, els aficionats- han sigut víctimes de l'últim atropellament per part d'un dels dos clubs amos de la nostra lliga. En este cas, el Barça de les palanques anti Fair Play Financer. Mentre Joan Laporta tramava la jugada, els dirigents de Meriton a València van perdre, dies i dies, l'oportunitat de demostrar d'una vegada que alguna cosa els preocupa la massa social del club. Javier Solís i Ron Gourlay -per descomptat, també el fill president- es van mantindre en silenci fins que va caure la galtada blaugrana d'anada i tornada. Ens van creuar la cara amb l'anunci que el partit es jugarà en un estadi sense el mínim aforament "exigit" per LaLiga, i ens la van creuar una altra vegada deixant sense cap entrada al valencianisme. Tot açò, en una jornada en la qual solament un jove asturià que s'ha enamorat de Mestalla, Diego López, havia sigut capaç de posar el crit en el cel.

Una golfería en tota regla en la qual, tot siga posat en orde, el primer responsable és el Barcelona, i, després, LaLiga per permetre-li-ho. En la naturalesa d'estes menyspreables accions poc canvien les 290 entrades donades, quasi per caritat, en les hores següents. Rectificar és de savis, però que ningú obvie que la patronal del futbol espanyol consent que el Barça puga acollir-se, al seu interés i benefici, al pacte d'entrades per a zona visitant a 30 euros a causa de les obres de remodelació del Camp Nou. Una vegada que la indignació del valencianisme, canalitzada en la portada de SUPER, va fer mossa acolorint els rostres de Laporta i Tebas va arribar la reculada. Moments d'una vesprada i una nit de vergonya en els quals el València, encara que en penombra, va estar on havia de reclamant un mínim de localitats per als seus. Què menys!

La importància de l'entorn

Siguem sincers, entre les mels del mercat i els cants de sirena del Nou Mestalla, l'entorn mediàtic que envolta al València ha arribat malament i vesprada en la penúltima falta de respecte d'un dels poderosos a la resta dels 40 clubs del futbol professional. Danys com a est afecten no solament a un club -ara, puntualment al nostre-, sinó a tots. No podria imaginar tanta indiferència com la vista a València a Madrid, Sevilla o Bilbao.

La premsa responsable, braç de contrapoder, fa més faltada que mai en auxili del ciutadà. Es tracta de defendre l'interés de lectors i oyente enfront dels quals manen per damunt de la gent. Perquè, en definitiva, està en joc que prop de 300 fidels seguidors -eixos que patixen quasi tot a canvi de quasi res- puguen (o no) acompanyar al seu equip. Que vagen a estar el diumenge, és l'única cosa que val la pena d'esta història... perquè, com hem comprovat amb estos mateixos esdeveniments, el pla de desplaçar aficionats a Miami per a expandir la marca -principalment de Barça i Madrid- passa per que els que paguen els plats trencats perdent-se un partit del seu abonament siguen els aficionats dels altres 18 de LaLiga. Tot junt, eh. Si atempten contra els aficionats, com no anaven a fer-ho contra l'ortografia.