(Quasi) tot al '9' en la recta final del mercat

En la roda de la setmana passada, el CEO de Futbol del València CF, Ron Gourlay, va indicar que "probablement, en este mercat hi haja un fitxatge més". "Assec que si parem hui, tenim ja una plantilla molt competitiva", va afegir l'executiu escocés, qui va comparéixer en sala de premsa dos mesos i mig després de ser anunciat com a responsable principal de l'àrea esportiva en el club, just després que dies abans Baptiste Santamaría, Filip Ugrinic i Arnaut Danjuma completaren un grup de sis fitxatges iniciat amb Dani Raba, Julen Agirrezabala i José Copete.

Nou dies més tard, el pla del València amb prou faenes ha variat. Eixe fitxatge en orde de prioritats és un davanter centre i té nom i cognom, Umar Sadiq. El diàleg constant entre el CEO, Miguel Corona, director esportiu, i l'entrenador, Carlos Corberán conclou que és la posició de '9' el que més necessita hui l'equip. Corberán els ha demanat un punta de referència que competisca per la titularitat amb Hugo Dur i que oferisca virtuts diferents a les del madrileny. Un '9' fort, potent i capaç d'atacar els espais al contraatac, un perfil en el qual encaixen jugadors com Sadiq, Cyle Larin i altres opcions que s'estan treballant per si falla l'intent pel nigerià de la Reial Societat.

Ron Gourlay parla del mercat de fitxatges en la prèvia del València-Reial Societat

Mentrestant, l'entrenador es resistix al fet que no arribe un extrem que millore la capacitat de desborde pels costats, encara que és conscient que Peter Lim no ha permés fins hui excedir els límits de cost de plantilla. Per açò, per a fer més d'un fitxatge, computat dins del cost de la plantilla professional, l'operació eixida d'homes com Hugo Guillamón, André Almeida i Sergi Tenés hauria d'agafar més velocitat de l'actual.

Partida d'estratègia amb la Reial Societat

El cas Umar Sadiq ha entrat en la clàssica partida estratègica de final de mercat en una lliga com l'espanyola on, cada vegada més, escassegen els recursos. La Reial Societat transmet en el seu entorn que ha rebutjat l'oferta del València, al voltant de 500 000 euros per la cessió del davanter i una opció de compra el preu de la qual no els acontenta. El València, per la seua part, transcendix que considera que la proposta és bona per un futbolista al que els donostiarres han deixat sense dorsal i pel qual ja es va pagar 1,5 milions per solament mitja temporada, a més del salari del davanter corresponent als mesos en els quals va estar a València.

El Girona s'entromete en el fitxatge de Sadiq

No obstant això, internament, la Reial contesta que si el València tant volia Sadiq podia haver exercit l'opció de compra fixada en el seu moment de nou milions, dividits, com argumenten els bascos, en còmodes terminis. La veritat és que hui, els 'txuri-urdin' seguixen preferint la via del traspàs, malgrat que amb prou faenes han rebut ofertes per a açò al llarg de l'estiu. S'aferren a l'aparició del Girona i a l'intent d'incloure-ho en l'operació que tracten de consumar pel migcampista veneçolà Yangel Herrera.

Sadiq, disposat a aguantar amb tot acordat amb el València

En tot este context, el València manté la seua posició disposat a esperar per un jugador que està decidit a fer el mateix, aguantar, per a complir amb el seu desig de tornar al conjunt de Mestalla. De fet, els valencianistes han acordat les condicions econòmiques per les quals Sadiq jugaria la pròxima temporada com a valencianista, fins i tot les d'un futur contracte baix el supòsit que fera efectiva una opció de compra que vol incloure amb un cost inferior a la de l'anterior cessió.

D'una manera o un altre, mentre la Reial amenaça amb quedar-se a un davanter de característiques diferents a les quals reunixen Mikel Oyarzabal, Steinn Óskarsson, Gonçalo Guedes o el jugador del planter Jon Karrikaburu, el València no descura el mercat de davanters amb el perfil que demana Corberán. Característiques que té el canadenc Larin, a més dels jugadors que han transcendit en els últims dies en la premsa internacional, com són els casos de Moussa Sylla (Schalke 04) i Myron Boadu (AS Monaco). La llista, no obstant això, és més àmplia amb opcions més assequibles en l'econòmic i per davant.

Myron Boadu, alternativa per a la davantera

En paral·lel, la cerca d'un extrem no està oblidada, encara que sí ha perdut intensitat des del fitxatge de Danjuma, decidit per Corberán, capaç d'actuar com a punta de llança i també els costats, especialment, en l'esquerre. L'holandés nascut a Lagos (Nigèria) va aterrar a cost zero del Villareal, si bé, el traspàs en concepte de bonus ascendiria a tres milions si acabara complint la majoria d'ells, al que se suma un salari superior als 3,5 milions. Segons ha pogut conéixer Superdeporte, l'aposta per l'internacional neerlandés va paralitzar per complet altres temptatives per als extrems en les quals la direcció esportiva portava un temps treballant. De fet, amb Danjuma, en l'actualitat la necessitat ha canviat de costat. Si arriba un extrem, es preferix que siga per a la banda dreta.

A l'espera d'una oportunitat de mercat

Ara, segons transcendix del club, el València està obligat a alleugerir massa salarial i cost de plantilla per a poder realitzar més d'un fitxatge. No és una qüestió simplement de nombre de fitxes lliures, que també. En este sentit, la direcció esportiva està pendent per a l'extrem de futbolistes que suposen oportunitats de mercat. Lliures, cedits o amb cost de traspàs baix. Entre les alternatives que s'han contemplat hi ha jugadors com Dani Rodríguez (Barça B) o de la Lliga Hypermotion. Per exemple, dies arrere el València es va interessar per Nico Melamed (Almeria), una de les possibilitats més interessants, per les seues més de 60 partits en Primera amb l'Espanyol. El mitjapunta i extrem de 24 anys tenia una clàusula de fuita que ja ha caducat.