Les abelles podrien tindre una forma rudimentària de consciència, segons un estudi

Un nou estudi sobre abelles melíferas mostra que estos insectes no solament aprenen i recorden, sinó que a més podrien desenvolupar una espècie de consciència elemental. La clau està en com reaccionen quan una distracció altera la seua concentració durant l'aprenentatge.

Se sap que fins i tot els insectes més xicotets necessiten concentrar-se. En un estudi publicat en la revista Proceedings of the Royal Society B, les abelles melíferas, que normalment aprenen ràpidament quina aroma significa sucre, van fracassar per complet en la tasca quan una llum intermitent les distreia. Esta ruptura, sorprenentment pareguda a la humana, suggerix que les abelles podrien activar alguna cosa paregut a la consciència, en connectar causa i efecte per a aconseguir concentrar-se.

La investigació, liderada per científics de la Universitat de la Sorbona, a França, examina com reaccionen les abelles quan han d'associar olors i recompenses, i com canvia el seu acompliment quan s'introduïx una distracció visual durant el procés, d'acord a un article publicat en ScienceX.

El punt central és com es distrauen

La clau està en la diferència entre dos formes de condicionament. En l'anomenat aprenentatge “de demora”, l'olor i el premi se superposen en el temps; en el “de traça”, en canvi, hi ha un interval entre tots dos. Segons les conclusions de l'estudi, les abelles poden resoldre tots dos tipus de tasca, però el de traça resulta més exigent i sensible a la interrupció de l'atenció.

L'equip d'investigadors va ser una mica més enllà i va provar un paradigma de “aprenentatge de reversió”, en el qual l'abella primer aprèn que una olor prediu sucre i després ha d'invertir eixa regla. En l'experiment, les abelles van aconseguir adaptar-se tant en la condició de demora com en la de traça, però la presència d'un distractor visual va alterar el patró de resposta de manera molt diferent segons el tipus d'aprenentatge.

Una forma primària de consciència en abelles?

El resultat més sorprenent és que les abelles condicionades per demora van tendir a respondre de forma més generalitzada, com si perderen precisió en distingir entre estímuls: les de traça, en canvi, van passar a respondre molt menys, quasi com si “apagaren” la conducta esperada. Els autors interpreten eixa divergència com un senyal que el distractor no solament va interferir amb l'atenció, sinó també amb la capacitat de mantindre la relació entre estímul i recompensa a través del temps.

Els especialistes suggerixen que, en este context, les abelles estarien utilitzant processos “similars a la consciència”, almenys quan han de sostindre una contingència temporal complexa. Encara que l'estudi no demostra consciència en sentit humà, perquè no mesura experiència subjectiva ni activitat cerebral de forma directa, sí mostra un nivell de processament més flexible que un simple reflex.