Les Medul·les, de Patrimoni de la Humanitat a infern de cendres

Un devastador incendi que va assolar la Zona Arqueològica de les Medul·les (León) a l'agost de 2025 ha deixat un paisatge calcinat i danys d'abast "generacional". Un primer informe del CSIC confirma la destrucció de gran part de la xarxa hidràulica romana i la infraestructura turística, obrint un debat urgent sobre l'ús d'intel·ligència artificial i drons per a protegir el patrimoni cultural de futurs desastres.

Un gran incendi va assolar la Zona Arqueològica de les Medul·les (el Bierzo, León) entre el 9 i el 18 d'agost de 2025, causant danys extensos i greus i un impacte devastador en les estructures romanes, les instal·lacions d'interpretació per a visitants i la vegetació. Este desastre va originar l'elaboració d'un informe de reconeixement preliminar, dut a terme per l'expert i professor ad honorem Javier Sánchez-Palencia (IH-CSIC), basat en una valoració breu i estrictament visual de l'abast del foc.

El reconeixement inicial, basat en una valoració visual i documentat fotogràficament amb imatges satelitales incloses, va confirmar que el foc va afectar seriosament tant el vessant meridional com la septentrional de l'antiga mina d'or romana. Posteriorment i ja controlats tots els focs de la zona, un equip especialitzat del CSIC està realitzant una investigació a fons que s'espera llance un informe detallat i recomanacions.

Dany arqueològic

Segons l'informe preliminar, el foc ha impactat de manera crítica la morfologia del lloc i la integritat de les estructures romanes. La xarxa hidràulica va ser una de les àrees més seriosament afectades, resultant els seus vessants denudadas en les dos vessants. En la zona meridional, on els elevats pendents són una preocupació, el risc d'erosió s'ha incrementat significativament, la qual cosa podria comprometre l'estabilitat i la visibilitat dels canals de proveïment romans. En este vessant, l'incendi es va unir amb un altre focus, arrasant gran part de la Cabrera Baixa, una porció important de la Cabrera Alta i la Serra del Teleno.

En el nord, encara que el foc es va detindre abans d'aconseguir Veus, La Chana i Paradela de Muces, va prosseguir per la zona alta fins a les penyes de Ferradillo i es va estendre fins a la Valduerna, afectant també la xarxa hidràulica.

Les troballes detallen la devastació en punts clau com els depòsits d'aigua de la xarxa hidràulica van ser aconseguits quasi íntegrament, amb les seues superfícies calcinades a causa de la vegetació de baix port que les cobria. A més, els canals d'evacuació van actuar com a tubs de propagació del foc, calcinant les seues superfícies fins i tot en les proximitats d'àrees que tradicionalment estaven entollades, com a Llac Somido.

Cal destacar que la cua de llavat de la Brea, la segona més important del jaciment, va quedar totalment calcinada. Els principals sectors d'explotació de la mina d'or, com el Sector 3 i el Sector 2, van patir intensament, quedant calcinats en la seua quasi totalitat i la vegetació sobre els estèrils apilats (per exemple, en Les Pedrices o Els Muriacales de Balouta) va ser quasi eliminada per complet. Solament una part de les zones sud i est, conegudes popularment com El Souto i Les Valiñas, van escapar al foc, conservant castanys.

Pèrdua d'infraestructura i risc d'erosió

L'informe de reconeixement bàsic subratlla que totes les instal·lacions i punts d'informació visitats han patit danys greus o molt greus, quedant calcinats en la seua majoria. Els casos extrems inclouen l'Aula Arqueològica de les Medul·les, la caseta d'entrada a les galeries d'Orellán i els miradors d'Orellán, Les Pedrices, Chaos de Maseiros i La Frisga. La destrucció d'esta infraestructura d'interpretació reduïx la capacitat immediata de la zona per al turisme i l'educació.

Una de les majors preocupacions és la pèrdua de coberta vegetal en els vessants dels canals hidràulics, la qual cosa incrementa significativament el risc d'erosió. L'impacte és tan devastador que la superfície cremada s'estima en unes 1.500 hectàrees dins de la zona declarada Bé d'Interés Cultural (BIC) i Patrimoni Mundial (que abasta 2.208 ha). Sánchez-Palencia i la investigadora del CSIC, Almudena Orelles, han assenyalat que “La recuperació del paisatge cultural va a ser quasi d'abast generacional”, atés que la vegetació centenària no es recupera amb facilitat.

Estratègies de prevenció futura

Per a previndre desastres futurs en jaciments arqueològics a l'aire lliure, és crucial la implementació de sistemes de vigilància tecnològics avançats que combinen sensors remots i terrestres. Es proposa la utilització de drons equipats amb càmeres tèrmiques i multiespectrales, juntament amb sistemes satelitales, per a un monitoratge constant i en temps real de grans extensions.

Estos sistemes aeris han de complementar-se amb xarxes de sensors terrestres de baix cost (que mesuren temperatura, humitat, fum i CO2), situats estratègicament per a enviar alertes automàtiques i instantànies davant qualsevol anomalia, reduint el temps de resposta.

A més de la detecció, resulta fonamental la inversió en intel·ligència artificial (IA) i algoritmes d'anàlisi predictiva. La IA podria processar grans volums de dades (incloent meteorologia, mapes de vegetació, topografia i registres històrics) per a avaluar el risc de propagació i predir zones vulnerables amb alta precisió. La integració d'estes dades en una plataforma centralitzada permetria als equips d'emergència coordinar respostes efectives, maximitzant les possibilitats de controlar el foc abans que cause danys irreparables.

Encara que no es va completar el projecte del bessó digital abans del desastre, un mapa 3D públic liderat per investigadors de la Universitat de León que va reconstruir els 1.100 quilòmetres de canals del complex hidràulic, serà de gran ajuda en les tasques de reconstrucció i reforestació.