Oviedo-Levante: les claus que avalen el triomf granota

El Levante UD havia de respondre, i ha respost, amb sensacions i amb els tres punts per davant. En les últimes set jornades, l'equip transmetia, en l'emocional: valentia i compromís; en el tàctic: efectivitat i cabal golejador, especialment en les primeres parts. No obstant això, faltava el més important, una de les màximes de qualsevol equip recentment ascendit: les victòries. Fins ara, l'únic triomf llevantinista va arribar en la jornada quatre en la golejada per 0-4 davant el Girona. Un d'eixos partits on sales enfortit, creixes com a equip i conrees la llavor de l'optimisme en la comunió equipe-afició. I el de hui, en el Carlos Tartiere, un camp històricament difícil per als granotes, firmes un encontre redó: blindatge defensiu amb la contundència i la porteria zero; demostres una vegada més que, més enllà de guanyar o perdre, l'arpa i la intensitat guanya partits; i l'enorme potencial ofensiu de la dupla Etta Eyong-Iván Romero, combinat amb les genialitats de Carlos Álvarez —decisiu amb el seu golàs per l'esquadra davant l'Oviedo—, i la classe del capità Roger Brugué. Però la clau que aporten cadascun d'ells és la lluita constant, els esforços continus i l'ajuda defensiva.

No obstant això, en les set jornades passades l'equip ha transmès dos debilitats clares en el seu rendiment: la desatenció i inseguretat defensiva (corregida en el partit de hui), i la resistència física de l'equip que, en les segones parts, i després de fer un gran esforç físic en els primers 45 minuts, certs jugadors acusen eixe desgast previ. De fet, el partit davant el Real Oviedo ha continuat el guió similar dels anteriors, però amb correccions defensives i la capacitat golejadora recognoscible. En la segona mitat, l'equip carbayón va eixir amb tot a per un Levante que denotava esgotament, especialment en el mig camp, encara que els canvis de Calero amb l'entrada d'Oriol Rei i Pablo Martínez van revitalitzar a l'equip, i li van donar eixa estabilitat necessària per a contrarestar les escomeses oviedistas. I amb açò, el conjunt llevantinista va recuperar el control i va respondre amb diversos contraatacs perillosos en atac.

Sens dubte, el Levante UD alberga una sèrie d'arguments defensius i ofensius que, de la mà de Julián Calero, s'estan potenciant, àdhuc amb un marge de millora ampli. Malgrat no haver aconseguit els punts que hagueren volgut, especialment davant rivals directes i després de portar l'avantatge en el marcador, este Levante ha demostrat la seua competitivitat i ha constatat ser un equip treballat. Així ho demostren els partits davant equips més grans com el Barcelona o el Betis, o els seus dos grans victòries davant el Girona i el Real Oviedo, fins ara, rivals directes. Per açò, el triomf de hui deixa moltes claus tàctiques, i més enllà del resultat, evidencia l'arpa i el fam que té este equip de seguir creixent per a aconseguir el seu anhelat objectiu de la permanència. La de hui, no és una victòria qualsevol, és un xut d'optimisme i confiança, i una resposta contundent davant un equip que compartix la teua necessitat.

Canvi radical en defensa

La contundència/hibridez dels centrals Dela-Matías Moreno, i el sentit del tàctic/profunditat dels laterals Manu Sánchez-Toljan. Sens dubte, una de les prioritats del tècnic madrileny és ajustar la defensa, potenciar la solidesa i millorar la defensa en l'àrea. Ara, la qual cosa pareix clar, és la consolidació de tots dos saguers, que, amb perfils diferents, es complementen per a cobrir funcions/necessitats diferents. Eixa mescla de bon peu, eixida de pilota i lideratge de Dela, suposa una simbiosi perfecta amb el joc aeri i la capacitat defensiva de Matías Moreno. En les seues últimes dos titularitats junts, han millorat la robustesa defensiva de l'equip, fomentada amb la porteria a zero de hui, i amb haver encaixat solament un gol en estos dos encontres. L'uruguaià, amb el seu 1,93 metres d'altura, li dona una protecció extra a l'àrea, que se suma a la fiabilitat defensiva del madrileny. Tots dos han sigut els bastions davant l'equip carbayón, amb domini en els duels i amb accions defensives significtivas. Per la seua part, Dela ha protagonitzat huit rebutjos i tres recuperacions; i Matías Moreno deu rebutjos i quatre intercepciones. Així mateix, Mathew Ryan, nou guardian de la porteria, seguix deixant grans intervencions i control en els desplaçaments en llarg. El seu bagatge previ és fonamental per a aportar experiència a la porteria i a l'equip.

D'altra banda, els nous fitxatges, Manu Sánchez i Toljan, han caido dempeus en Orriols. Tots dos jugadors li han donat un plus de qualitat, tant ofensiva com a defensiva al conjunt granota. Dos laterals contrastats i de primer nivell. El defensa espanyol, amb experiència prèvia a Primera Divisió, s'ha ensenyorit del flanc esquerre amb la seua entrega, velocitat i rapidesa en les transicions. En l'encontre davant l'Oviedo, ha tornat a demostrar la seua solidesa en el un contra un i la seua arribada constant per la banda. Ha sigut un dels millors del partit, i a més, protagonista en el primer gol de Carlos Álvarez després d'un gran centre des de la banda. Per la seua part, l'alemany, a pesar d'estar molts mesos inactiu, està sent un dels 'tapats' de la plantilla. El seu pose, fermesa defensiva i criteri amb pilota són diferencials per a joc de l'equip. Suma un gol i dues assistències. Després de diverses temporades, el conjunt llevantinista ja té els seus laterals coberts, i el més important, fiables.

Arriaga-Unai Vencedor, el doble pivot de Calero

Una de les posicions més cotitzades en l'equip és el mig camp, amb perfils diferents i estils de joc diferents. No obstant això, en este esquema de 4-4-2, Julián Calero té les seues preferències, especialment si juga davant rivals similars al Levante, o encontres més tancats. En eixa idea entren en escena dos migcampistes nous que a poc a poc estan recuperant un nivell físic òptim i regularitat en el joc. És el cas de Kervin Arriaga i UnaiVencedor , un doble pivot (doble '6' o perfil més defensiu) que s'està començant a consolidar. A més, entre els dos, conformen una sinergia interessant que dona ales a la resta d'atacants. Mentre que l'hondureny et dona eixa estabilitat, solidesa defensiva i inici en les jugades; el jugador cedit per l'Athletic gaudix de més llibertat de moviments i li dona un extra d'agressivitat a la sala de màquines. A més, en les seues últimes quatre titularitats, també trau a relluir eixa creativitat a pilota parada.

Davant el Real Oviedo han tornat a firmar un gran encontre: Arriaga, amb set recuperacions i cinc rebutjos; i Vencedor ha creat diverses oportunitats de perill amb els seus centres a l'àrea. No obstant això, Calero, en les seues últimes titularitats ha continuat la tendència de canviar al bilbaí en el minut '60', aproximadament, un símptoma clar que encara no està al cent per cent en el físic. En efecte, esta parella comença a consolidar-se, però sobretot, a donar eixe equilibri defensa-ataque que protegix la rereguarda i potencia la mobilidad dels davanters.

Etta Eyong, un 'killer' que espanta

Un de les peces més importants del Levante UD en esta temporada es troba en la davantera, amb Etta Eyong-Iván Romero, una dupla implacable. L'equip granota és un vendabal ofensiu, i ja és el quart màxim golejador de LaLiga darrere de Barcelona, Reial Madrid i Atlètic de Madrid. Suma 13 gols a favor, dels quals, nou els ha convertit esta parella. El davanter camerunés ha arribat per a canviar les vides dels granotes, els quals estan enamorats amb la potència, capacitat golejadora i entrega del seu jugador. I hui, ho ha tornat a fer. El punta de 21 anys ha anotat un gol decisiu per a consagrar la victòria del Levante davant l'Oviedo. Amb est, suma cinc punts i tres assistències. Els seus nombres espanten, i ja és el tercer màxim golejador de la categoria, únicament superat per Kylian Mbappé i Julián Álvarez.

El Ciutat de València aclama al jugador. Són coneixedors que un davanter d'este calibre significa augmentar considerablement les seues opcions per a aconseguir la permanència. El seu olfacte golejador, sumat a la seua pressió intensa i joc combinativo, completen una davantera plagada de singergias positives amb jugadors com Iván Romero, Carlos Álvarez o Roger Brugué. Etta Eyong ha retornat la il·lusió als granotes, i ja és un dels puntals més fiables del Levante a Primera Divisió. I açò solament acaba de començar. Per la seua part, el Camerun no ha deixat escapar l'oportunitat de seleccionar al jugador per als pròxims compromisos internacionals. Els seus gols alegren a Orriols, es disparen en LaLiga i impacten al món. Un ariet de primer nivell per a anys.

La màgia de Carlos Álvarez enlluerna a qualsevol

Falten paraules, qualificatius, expressions... per a descriure el que significa Carlos Álvarez en el Levante UD, en la seua afició i en la seua importància cabdal per al joc de l'equip. A l'heroi de l'ascens li és igual si competir en Primera o a Segona, contra un equip gran o modest, les seues genialitats van més enllà. I hui més del mateix. La seua màgia no té fi, i cada dia va a més. Eixa creativitat, habilitats amb la pilota... en fi, un sense fi de trucs màgics capaços d'infringir qualsevol defensa. Davant el Real Oviedo, el sevillà ha tornat a mostrar-se molt participatiu: ha treballat en defensa i ha sigut decisiu una vegada més després del seu golàs per l'esquadra en el primer gol granota. Amb el, suma dos dianes i una assistència. Si l'any passat ja va ser l'ídol de l'afició, enguany, i després de no anar-se'n al Benfica, els llevantinistes seguixen a la seua guia, a la seua referència, a la seua estrela.

No obstant això, més enllà de la seua aptituds tècniques, un dels aspectes que valora molt l'afició i el seu entrenador és el seu treball contínuo en tasques defensives, el no donar una pilota per perdut. A més, encara que partix d'inici des de la banda, les seues internades cap a dins, i la seua arribada a l'àrea són un al·licient més per al cabal ofensiu del Levante. I ara, amb Etta Eyong al capdavant, s'ajunten dos jugadors de primer nivell, capaços de ser definitius en el trascurso del partit. Per Orriols, creix l'optimisme , i més després d'esta nova victòria davant un rival directe. Si els granotes aconseguixen pal·liar els seus errors defensius, acumular porteries a zero i estabilitzar el seu joc, segur que donaran guerra fins al final. I això, solament s'aconseguix amb el compromís de tots. Encara que les bases es construïxen en el Ciutat, amb la seua afició, sent esta una de les fortaleses per a aconseguir els objectius.