La desclassificació dels papers de Ceuta accentua el xoc intern en el Govern pels avisos del CNI

Quan les diferències entre Defensa i Interior pareixien anar perdent temperatura i passant a segon pla, la desclassificació dels papers de Ceuta ha avivat les brases. El xoc intern en el Govern a compte del que va dir i no va dir el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) abans del devessall de Ceuta és ara més descarnat, després que s'haja donat una situació completament inèdita: Moncloa ha desautoritzat la interpretació que es desprèn del que Moncloa mateixa ha desclassificat.

"Tenim informació d'un intent d'entrades nadant i salt a la tanca per a demà, dia de la Festa del tron", va dir el servici secret en una de les seues comunicacions per missatgeria telefònica a terminals d'Interior, en este cas la Guàrdia Civil, un dia abans de la crisi. "Les comunicacions del CNI del 29 de juliol mai van alertar d'una arribada massiva", ha matisat Moncloa. El primer es podia llegir en una de les converses de whatsapp sobre les quals el Govern ha descorregut el teló passades les cinc de la vesprada d'este dimecres. El segon ho emetia Moncloa tres hores després, quan els mitjans ja explicaven que el CNI si va alertar.

La desclassificació de papers i la posterior matisació accentua la polèmica entre Interior i Defensa sobre si hi havia suficient informació prèvia: tots dos ministres, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, havien mostrat diferències de relat en sengles compareixences en el Congrés, dient tots dos la seua veritat: Robles, que el CNI va avisar; Marlaska, que l'avís va ser insuficient.

En eixir a la llum tres missatges telefònics d'agents del CNI a la Delegació del Govern a Ceuta, part de l'incendi chamusca també a un "càrrec menor" -així ho criden en la delegació-, que és el cap de gabinet que servix el delegat, Miguel Ángel Pérez. Est ha eixit també a la palestra per a restar-li valor als avisos del CNI i assegurar que el seu subordinat no li va donar notícia.

Preguntes sense contestar

El baluern del xoc tapa les manques de la desclassificació. Els Papers de Ceuta mostren informes de la Guàrdia Civil sobre desplegament i mesures que tenia en estudi, com els diversos cossos de la Seguretat de l'Estat coneixien que s'estava organitzant una gran convocatòria de migrants en xarxes socials amb desenes de milers de seguidors, com tractava el CNI amb interlocutors de l'ecosistema de seguretat a Ceuta, com el mateix servici va comunicar la seua inquietud a la intel·ligència marroquina, com analitzava la Policia Nacional l'actitud dels gendarmes... Però es queden sense resposta sis preguntes essencials sobre aspectes que no figuren en el material desclassificat.

1: La primera la verbalizó en el Congrés, davant el ministre Marlaska, la diputada de Junts Marta Madrenas: si en diferents àmbits del Govern es coneixia el risc d'efecte anomenada de la sentència del Tribunal Suprem que va proscriure el 8 de juliol les devolucions en calenta de migrants nadadors, per què va arribar el dia 30 d'eixe mes sense que hi haguera una barrera flotant que justificara legalment eixes devolucions, i, no obstant això, després, en un sol dia va poder instal·lar-se?

2: Les comunicacions escrites entre agents operatius del CNI i l'executiu de la Delegació del Govern o un oficial d'Informació de la Guàrdia Civil es reproduïxen amb gran laconismo. Després d'eixe intercanvi de missatges, tenen lloc dos converses telefòniques que no es transcriuen. Potser no hi haja gravació. Es queda doncs sense aclarir sí, en considerar insuficient o imprecisa la informació que proporcionava el CNI, els seus interlocutors d'Interior van demanar o no una ampliació, més precisió o més detalls.

3: No se sap a més si, a part dels dos avisos del CNI a la intel·ligència marroquina sobre multitudinaris preparatius de migrants en les xarxes socials, tant la DGST com la DGED -servicis d'intel·ligència interior i exterior de Maruecos- van contestar als espanyols i, en eixe cas, què van dir.

4: En el mateix plànol, no ha transcendit en esta desclassificació si va haver-hi converses telefòniques del ministre de l'Interior amb el seu homòleg marroquí o el cap de la policia del país veí.

5: En el camp d'Exteriors, no se sap si amb la canícula de juliol va manifestar el Marroc d'alguna manera a algun membre del Govern, abans del devessall, descontento, disgust o amenaces per alguna mesura diplomàtica espanyola, com la visita de Pedro Sánchez a Alger o la proposta de donar la nacionalitat a sahrauís nascuts abans de 1975.

6: I, en fi, es queda en el terreny de les incògnites i la conjectura de què van parlar els ministres d'Interior i Defensa i a través de quins canals, en les tensísimas hores de crisis dels dies 29, 30, i 31 de juliol i 1 d'agost.

Subscriu-te per a seguir llegint