El CNI va avisar a Interior del risc de "assalt per tanca i mar" a Ceuta hores abans amb missatges telefònics

"En xarxes socials hi ha una crida per a assalt per tanca i mar demà les 20h" li deia per whatsapp un agent del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) al seu interlocutor de la Delegació del Govern a Ceuta en un de diversos contactes telefònics. Eren les 13:52 del 29 de juliol. L'avís va donar a més altres detalls: la convocatòria es feia "aprofitant festa del tron i que els seus FCS estaran embolicats", deia, en al·lusió al fet que els policies marroquís no podrien reaccionar. El CNI deia que dos grups diferents en xarxes socials havien reunit "un total de 180.000 seguidors", i emfatitzava al seu interlocutor d'Interior a Ceuta: "Perquè et faces a la idea de l'abast de la difusió".

Per whatsapp i per escrit, funcionaris del CNI a Ceuta van alertar a diversos interlocutors de la seguretat de l'Estat d'un risc creixent d'entrada massiva d'estrangers per via marítima. S'evidencia en els informes de seguretat desclassificats este dimecres pel Govern després de la promesa que va fer Pedro Sánchez en el Congrés. Del servici d'intel·ligència espanyol ixen a la llum dos notes i quatre missatges telefònics, amb continguts que abasten des de l'anàlisi estratègica a l'avís més imminent i tàctic del que se cernía sobre Ceuta.

Aquella conversa per missatgeria telefònica, en la qual la Delegació del Govern dona un justificant de recepció, es va produir quan ja el goteig de nadadors en la ciutat inquietava a les forces de Seguretat de l'Estat i al propi govern autonòmic, i a menys de 24 hores que eixe goteig es convertira en multitud. Al missatge li va succeir, a les 21:34 hores, una telefonada entre l'agent secret i el funcionari de la Delegació que va durar onze minuts, segons el llistat fet públic per Moncloa.

En quatre converses per whatsapp del CNI amb interlocutors del sistema de seguretat de Ceuta, el destinatari que apareix assenyalat en esta desclassificació empresa per l'Executiu és el “Gabinet de la Delegació del Govern”. Eixa entitat, després d'una compareixença de la ministra de Defensa, Margarita Robles, va fer públic un comunicat desmentint que haguera sigut avisada del devessall. "Esta Delegació del Govern no va rebre, en cap moment, informe algun que advertira del que anava a succeir el dia 30 de juliol", deia en el seu comunicat. Però sí va haver-hi avisos telefònics.

Este mateix dimecres, fonts de Moncloa han eixit al pas de la impressió que es desprèn de la lectura dels papers desclassificats. Per a eixes fonts, en realitat "les comunicacions del CNI del 29 de juliol mai van alertar d'una arribada massiva", solament "informaven que estava circulant una convocatòria en dos grups de Facebook per a entrar a la ciutat de forma irregular durant la setmana de la Festa del Tron". Estes fonts sostenen que el que explicava el CNI "ja era conegut per altres institucions i de cap manera constituïa o va ser interpretat com un indicador d'escala o probabilitat prospectiva".

Per a les esmentades fonts de Moncloa, la prova que el CNI no estava alertant és que "es va limitar a traslladar eixa informació per missatge i breu telefonada al Gabinet de la Delegació del Govern de Ceuta i a la UCE-3 de la Guàrdia Civil". O siga, sostenen que l'avís no va ser una alerta formal "ni a la seua cadena de comandament ni a membre algun de l'Executiu" i que "un organisme que creu que l'endemà va a produir-se una entrada massiva no es limita a manar un WhatsApp ambigu a un càrrec menor: ho eleva".

Alerta als guàrdies civils

La quarta xarrada telefònica és una comunicació directa entre servicis d'intel·ligència espanyols que es veu marcada pel ritme vacacional i les substitucions estivals: el CNI d'una banda i la Unitat Central 3 (UCE3) de la Prefectura d'Informació Guàrdia Civil, per l'altre. És, dels servicis d'informació de l'institut armat, el que s'encarrega de les amenaces exteriors de desestabilització i contra la seguretat nacional. L'intercanvi té lloc al mig dia del 29 de juliol. A les 13:53, i després d'una telefonada sense resposta, l'agent del CNI li diu per escrit al seu interlocutor de la Guàrdia Civil: "Et cride per la situació de Ceuta. Tenim informació d'un intent d'entrades nadant i salt a la tanca per a demà, dia de la Festa del tron. Tenim diversos grups en Fb [Facebook] i WhatsApp incentivant estes entrades".

Sis minuts després, la UCE-3 retorna sense èxit la telefonada. Falta un minut per a les dos de la vesprada. S'excusa el guàrdia: "Perdona'm que tot este tema m'ha agafat fora i no ho tinc fàcil per a arreglar. Estos dies estan XXXX que ha estat uns mesos fóra i també Xxxxx". L'agent està fora de Ceuta, però demana: "Em pots cridar a mi també".

Al missatge li va succeir una conversa telefònica de set minuts entre tots dos professionals dels servicis d'intel·ligència.

"Col·lapse total"

La informació tàctica dels agents del Centre Nacional d'Intel·ligència desplegats a Ceuta, com la qual circulava per telèfon, va anar molt més tibant i operativa que les valoracions estratègiques dels analistes de la mateixa entitat. Els Papers de Ceuta desclassificats pel Govern inclouen dos informes del servici secret més generals. Un d'ells, titulat "Punt de situació de la Immigració irregular cap a Espanya" i datat el 27 de juliol, no va preveure encara l'assalt dels dies 30 i 31.

"La pressió migratòria sobre Ceuta i Melilla va en augment, així com la major probabilitat d'eixides d'embarcacions des de la costa atlàntica del Marroc i del Sahara Occidental, a causa de les condicions meteorològiques favorables", arribava a apuntar, si bé constatava un augment del 154,8% de les entrades irregulars a Ceuta i Melilla en comparació de 2025.

Tres dies després, el 30 de juliol, el CNI certificava en un altre paper que "ha esclatat el que ja és considerat comi l major fenomen de desplaçament massiu de migrants de la història d'Espanya".

Crítica al Suprem

En la mateixa nota, el CNI admet sense ambages que l'entrada de "mes de 20.000 migrants" ha "provocat un col·lapse total de l'actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat". L'informe del Servici d'Intel·ligència conté un vetlat retret a la sentència del Tribunal Suprem que va proscriure les devolucions en calenta en entrades irregulars per mar. En el cas de migrants nadadors, eixa pràctica de la Guàrdia Civil "suposava un mecanisme àgil de rescat marítim i devolució de migrants al Marroc. D'esta forma s'evitaven ofegaments i es contenia la pressió migratòria".

El CNI assenyala en el seu informe com a moment clau de la crisi, no els dies 30 i 31 de juliol, sinó les nou de la nit del 29, quan "la situació en Fnideq (Castillejos, en la frontera) va aconseguir un punt crític amb una multitud esperant per a llançar-se a l'aigua per a accedir a Ceuta".

Al contrari que informes posteriors de la Policia Nacional entregats a la jutge María Tardón de la Audiencia Nacional, l'informe del CNI del dia 30 de juliol és generós amb el Marroc. Diu que, el dia 29, "el reforç de la presencial policial i de gendarmes marroquines va resultar insuficient per a controlar la munió", i el dia 30 "les Forces Auxiliars (marroquís) s'han vist sobrepassades i no intervenen per a impedir l'accés al mar".

En el document, els analistes del CNI aposten per un efecte multiplicador dels nadadors posant triomfants en internet: "És previsible que els migrants publiquen continguts en els seus xarxes socials mostrant el seu èxit, la qual cosa animarà a més persones i s'estendrà a altres comunitats, com la subsahariana".

El mateix dia, alerta l'informe que en Whatsapp "s'ha detectat la coordinació d'entrades nadant i la planificació d'un salt massiu a la tanca programat per al pròxim 15 d'agost". Va ser la intentona que sí va frustrar la gendarmeria marroquina.

Subscriu-te per a seguir llegint