Així és l'oferta de Sarver per a comprar al Levante

Quan es feia passar per un simple guiri de visita pel Ciutat, Robert Sarver ja tenia perfectament traçat el seu pla de negoci per al Levante. Era finals de maig, acabava d'acabar la Lliga BBVA i l'empleat que li ensenyava les instal·lacions no imaginava les seues intencions, al contrari que Quico. Solament el president i una altra persona en el club sabien, ja aleshores, què volia l'amo dels Phoenix Suns i el Western Alliance Bank: adquirir la majoria accionarial, en propietat de la Fundació Cent Anys.

Ha sigut posteriorment quan Sarver ha traslladat com, en quines condicions, es planteja la compra. Esta primera proposta és la que es va debatre el dilluns entre els membres del Consell i de la Comissió Executiva del Patronat, i que, malgrat algunes veus completament contràries, va passar eixe primer sedàs. El desemborsament total a realitzar per l'inversor nord-americà és de 56 milions d'euros, encara que quasi més important és el desglossament.

Del muntant total que inicialment pretén destinar al Levante, que podria veure's obligat a augmentar en cas d'arribar-se finalment a una negociació, una miqueta més de quatre milions serien per a adquirir el paquet accionarial en si. La resta aniria a parar majoritàriament a dos partides: 25 milions en inversió esportiva (jugadors i fitxatges) a curt i mig termini, i 17,5 per a liquidar el deute hipotecari contraida amb La Caixa i Cajamar. Com el mateix Levante anunciara al setembre, esta es troba refinanciada fins el 2034; es va originar en 2009, amb el Ciutat com a principal garantia del compliment del pagament del crèdit privilegiat del concurs de creditors.

Sarver pagaria les càrregues que pesen sobre la ciutat esportiva i l'estadi, en la reforma del qual i modernització també té previst invertir, però no es faria amb la seua propietat. Es mantindrien encara en poder de la Fundació, que a més de poder cancel·lar el crèdit per la compra de les accions, explotaria el llogar de les dos instal·lacions per a sufragar els gastos de l'escola: el Levante li pagaria una xicoteta quantitat per ús i gaudi.

Quico va rebre una primera proposta de compra de capital nord-americà fa tres setmanes. Ho va fer a través d'un bufet valencià i tenia vinculacions amb Sarver i el seu soci i vicepresident de Phoenix Suns, Andy Kohlberg. No obstant això, no seria fins al fallit intent d'aquell grup d'inversió quan tots dos es van llançar a per la majoria accionarial del club.

El president, que en la reunió d'urgència no va emetre la seua opinió respecte a l'oferta, d'igual forma que s'abstindrà en la votació del patronat, va avortar aquella primera negociació al no trobar les garanties suficients. El citat grup inversor apostava per apropiar-se del vessant esportiu i també dels principals actius del club, tant el Ciutat com Buñol.

Va ser KPMG, assessorada per la LFP, la que es va posar en contacte amb Quico per a fer-li arribar a la fi de maig les intencions de Sarver. Este li havia encarregat prèviament a la consultora l'adquisició d'un club de la Lliga BBVA, en considerar esta com la futura Premier quant a volum de negoci. L'amo de la franquícia de l'NBA va entaular contactes amb el Getafe (van conéixer a Quico Catalán el 24 d'abril, quan els de Alcaraz van visitar el Coliseum), i van rebre informació de Sporting, Valladolid, Màlaga i Espanyol. A pesar de no estar en venda, Tebas els va traslladar la possibilitat de comprar el Levante i en eixes estan ara.

La decisió final podria passar per la junta general

L'última paraula del procés de venda podrien tindre-la els accionistes minotarios. En la reunió del dilluns, tant consellers com a membres de la Comissió Executiva del Patronat van valorar ja la possibilitat de donar veu i vot al llevantinisme del carrer en una decisió tan important per al futur del club, a pesar que la Fundació no està obligada a fer-ho. L'entitat que presidix José Manuel Forts Vidal, amb els seus 33 patrons, és la que legalment està legimitada per a realitzar el transvasament accionarial.

D'acord amb els plantejaments adoptats en la primera posada en comú, la intenció dels dirigents granotes és no prendre una decisió definitiva (ja siga en favor o en contra) en la reunió que el patronat té fixada per a dimarts que ve a les 17:30. Salvo negativa majoritària, en tractar-se d'una oferta de club qualifica com a «interessant», es formaria una comissió negociadora per a recaptar més informació sobre la mateixa.

Entre les obligacions amb les quals Sarver i Kolhberg podrien topar-se, en cas d'abordar definitivament la compra, estaria una opció de recompra de la majoria accionarial. Eixa alternativa va ser objecte de debat dilluns passat. Es va parlar fins i tot que arribat el cas derivaria en la democratització del club, encara que sense entrar detalladament.