Troben proves del retorn de la foca monjo a la costa de Mallorca

Tècnics ambientals dels parcs de Cabrera i Sa Dragonera, a Mallorca, han identificat rastres d'ADN de foca monjo mediterrània (Monachus monachus, 'vell marí' en català) dins d'un projecte per a determinar la presència d'esta espècie en aigües de l'arxipèlag. Desapareguda de les aigües de Balears fa quasi un segle, esta troballa pot ser un indici del retorn de l'espècie a aigües de l'arxipèlag, si ben encara no hi ha confirmació visual de la seua presència.

Segons ha informat la Conselleria de Medi ambient i Territori en una nota de premsa, estos rastres s'han identificat en el marc de l'estudie 'Espot the Monk' ('detectar al monjo'), liderat per la Universitat de Milano Bicocca (Itàlia) i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea-CSIC-UIB).

Esta iniciativa pretén esbrinar quan i en quins llocs es troba material genètic d'esta espècie de foca. Durant 2021, en el marc d'este projecte es van recol·lectar mostres d'aigua en 135 localitats del Mediterrani, des del mar Adriático fins a Balears.

El personal dels parcs de Cabrera i de sa Dragonera ha col·laborat amb l'Imedea juntament amb centres de bussege i guardes de les reserves marines per a prendre mostres en setze localitzacions diferents d'estos dos espais naturals protegits en dos mesos.

Fa 14 dies va estar present una foca monjo

A pesar que no s'han produït observacions directes, els resultats de les analítiques d'aigua arreplegades en Cabrera i sa Dragonera han determinat la presència d'ADN de foca monjo, la qual cosa significa que algun exemplar ha transitat prop d'estes aigües en, com en màxim catorze dies des que es van arreplegar les mostres, encara que encara està en fase d'estudi el temps en el qual el material genètic roman en l'aigua i podria ser inferior.

La tècnica es basa en l'amplificació de traces microscòpiques d'ADN en l'aigua del mar, causat pel pas dels animals. Es tracta d'una tècnica que ha d'executar-se amb molta cura per a evitar contaminacions. Per això, durant l'estudi, s'han pres mesurades com l'elaboració de rèpliques independents de les analítiques genètiques.

La foca monjo és una espècie mediterrània i una de les espècies en major risc d'extinció segons la UICN. A Balears, havien de criar en les cales, on no hi havia depredadors, fins que, a partir del segle XIX va començar una persecució humana que va acabar amb la seua extinció, segons ha indicat la Conselleria.

En 1958 l'últim exemplar va morir en Cala Tuent i des d'aleshores hi ha hagut observacions esporàdiques, però no totes ben contrastades d'animals nord-africans divagantes, fins a fa poques dècades.

Per a la Conselleria, les conclusions posen de manifest la importància de les àrees marines protegides, com les 89.478 hectàrees marines del Parc Nacional de Cabrera i les reserves marines del parc natural de Sa Dragonera, ja que són una bona zona d'alimentació per a estos mamífers.

......

Contacte de la secció de Medi ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es