Ron Gourlay: Cent dies d''impuls' cap a cap part

Cent dies. És el temps que porta Ron Gourlay en la ciutat de València exercint com ‘CEO de Futbol’. 39 dies després de ser nomenat l'abric d'ambicioses promeses plasmades en un comunicat que no està envellint precisament com el bon vi. L'escocés complix este 15 d'octubre un centenari convuls, marcat per les enormes dificultats esportives, un mercat de fitxatges insuficient, un discurs mimetitzat amb el dels últims anys de Meriton Holdings i les renovacions de tres jugadors del planter com a únic èxit de moment.

La seua arribada va ser tractada des del club com un moviment clau per a deixar arrere els anys de penombra en el qual l'objectiu del València CF ha sigut el de no descendir a Segona Divisió, ja que anava a ser una peça cabdal del model de gestió “modern i enfocat en els resultats” de Kiat Lim en la presidència.

Sense resultats

Un mercat de fitxatges més tard, ni rastre encara dels resultats: este València ha sumat el segon pitjor arrancada de temporada del Segle XXI, solament per darrere del que va firmar la temporada passada. Porta solament huit punts en huit partits i ve de perdre enfront d'Oviedo i Girona, dos dels pitjors equips del campionat.

Sense solucions des del mercat

Precisament el mateix Ron va recalcar que la majoria del temps que ha estat en el València CF ho ha fet en el mercat de fitxatges. Un treball que, de moment, es mostra verdaderament insuficient. L'equip ha empitjorat amb escreix la seua columna vertebral amb les eixides de Christian Mosquera i Enzo Barrenechea, a més de debilitar la rotació de l'eix de la defensa –va eixir Yarek Gasiorowski- i d'el ‘9’, amb la no-arribada d'un ariet del perfil d'Umar Sadiq. De moment solament Julen i Danjuma estan aportant concorde a l'esperat.

Mateix discurs, diferent cara

Pel que es referix al discurs, Gourlay s'ha cenyit al llibre d'estil de Meriton, repetint conceptes que el valencianisme està fart d'escoltar. Defugint de posar-li objectius esportius a l'equip, demanant “paciència” als aficionats i emparant-se en el “llarg termini”, com tots els seus predecessors, per a justificar l'absència d'èxit en l'actualitat.

És cert, açò sí, que Gourlay va eixir a parlar en un moment de crisi, alguna cosa que el València CF no acostumava a fer a nivell institucional –on el silenci és el més habitual-, encara que després el seu discurs no fóra massa convincent.

Les renovacions, el seu únic èxit

La columna d'el ‘deu’ de Ron Gourlay està plena de coses, però en el ‘haver-hi’ estan les renovacions de Diego López, César Tárrega i Javi Guerra. Eren tres de les quatre més importants (juntament amb la de Mosquera) i el ValènciaC F va acabar abordant-les amb èxit des de l'arribada de Gourlay a la ciutat.