Què va ser de Sunny Sunday?

Per a bé o per a malament, molts són els jugadors del València CF que romanen en la memòria col·lectiva d'una o més generacions. No tots van veure jugar a Kempes... més prompte ni la mitat de seguidors valencianistes. Uns altres ni tan sols van gaudir dels Mendieta o Cañizares, molt més pròxims. No tot van ser estreles a les quals recordar amb honors.

Era estiu de 2007 quan Sunny Sunday aterrava en l'aeroport de Manises al costat de Juan Mata (qui té nou equip als seus 37 anys) i a partir d'eixe moment inicie una carrera per a tractar de guanyar-se un lloc en l'equip. L'empresa s'antoixava especialment difícil, ja que a un vestuari ple de qualitat seguien arribant talents. Això no desanimava a Sunny, més prompte el contrari, ja que la seua vida li havia portat per camins complicats i, en aquells dies, tenia clar el seu somni.

El migcampista, nascut a Laos (Nigèria), ja havia vist l'altra cara del futbol a la seua curta edat. Eixa que li va portar a veure's com MENA a França després d'haver sigut enganyat per un suposat agent que li anava a ajudar en el món del futbol. Eixe pas en fals li va servir, no obstant això, com a avantsala per a guanyar-se la vida com a futbolista a un tipus optimista per naturalesa. Stephen Sunday Obayan es va sobrenomenar sempre 'Sunny' (assolellat).

"El començament de la meua aventura va ser trista. Un agent em va contactar a Nigèria i em va dir que, si podia obtindre un visat i arribar a França, ell m'aconseguiria un buit en equip. Però mai més ho vaig veure. Quan vaig arribar a França (amb 15 anys), ho vaig cridar diverses vegades, però mai va respondre les meues telefonades. Em vaig quedar frustrat. Vaig estar allí 3 anys, quedant-me amb vells amics i jugant al futbol de carrer fins que vaig contactar amb algunes persones que coneixia a Espanya i em van oferir un lloc per a quedar-me, sempre que poguera arribar allí. Em vaig mudar a una habitació amb altres 8 xiquets i vaig començar a viure la vida de la millor manera possible, solament per a sobreviure. El fam no era agradable en absolut. A voltes, no teníem res per a menjar. Així i tot, seguia entrenant a l'hivern, però tenia l'esperança de tindre èxit i va arribar quan vaig jugar en un torneig per a immigrants a Espanya", va relatar ell mateix.

Poli Ejido, el seu primer equip professional

Un observador del Poli Ejido li va posar l'ull damunt mentre jugava en un equip amb compatriotes nigerians. La diferència d'eixe xiquet flacucho amb la resta de jugadors era molt cridanera. Una vegada a Espanya, poc va tardar a ser adoptat pel país, que li va permetre jugar en les categories inferiors de la Selecció. Dos grans temporades en Poli Ejido de Segona van ser suficients com perquè el València CF abonara prop de 2 milions d'euros pel seu fitxatge. Molts eren els equips interessats, però els de Mestalla van ser més ràpids que els Deportivo de la Corunya, Liverpool o Reial Madrid que ho volien per als seus planters. València li oferia la possibilitat de pujar directament al primer equip d'un equip top mundial.

Va jugar molt poc amb el València CF. La màxima categoria se li quedava gran o, almenys, un equip d'este nivell. Sunny va arribar a jugar 3 partits en Champions, d'altres en Copa i una desena de participacions en LaLiga. El club tenia clar que un jugador tan jove havia de tindre minuts, així que va ser cedit a Osasuna, Betis i Numància. Va fracassar amb els navarresos en Primera i amb els andalusos a Segona. Pocs minuts. Amb els sorianos es va veure el seu millor futbol i després d'un any cedit, es va quedar dos campanyes més en propietat en Els Pardalets sent un dels millors de l'equip.

Va jugar en altres cinc països

La del Numància va ser la seua última experiència a Espanya, ja que al final del seu contracte, va fer les maletes per a anar-se'n a Israel (Bnei Sakhnin) uns mesos, després a Bulgària (CSKA de Sofia) d'altres i a Turquia (Alanyaspor) després. No era important en cap equip i va arribar el moment de provar fortuna a EUA, on podria trobar fins i tot un entorn originari de Nigèria. Va fer la seua carrera, encara que alguna cosa curta, en el Salt Lake City. Una vegada desvinculat dels nord-americans al gener de 2019, va vagar sense equip mitjà any, fins que va trobar acomodament en el Pafos FC de Xipre. Tenia 31 anys i falta de motivació, per la qual cosa només va disposar unes estones en cinc encontres. Va arribar el COVID-19 i açò va avançar un retir que potser no s'haguera produït en aquells dies.

La seua vida després de penjar les botes

Queda clar que se li van quedar moltes coses pendents. El que fóra prometedor migcampista va tornar als EUA per a instal·lar-se en Dallas i està formant-se com a entrenador, encara que també exercix com a intermediari de jugadors jóvens. No vol que els ocórrega el mateix que a ell quan va ser abandonat la seua sort en territori francés. A més, va muntar un orfenat en el seu país natal per a acollir i ajudar xiquets. Li veurem prompte assegut en les banquetes?