Els organoides cerebrals podrien adquirir consciència i sentir dolor: estem preparats?

El teixit cerebral conreat en laboratori és encara massa simple per a experimentar la consciència, però a mesura que avança la tecnologia i s'adquirixen nous coneixements, els neurocientífics es pregunten si és hora de revisar els problemes ètics i legals relacionats amb este possible avanç futur.

El debat se centra en els organoides cerebrals, xicotetes unions de teixit cerebral conreat a partir de cèl·lules mare. A pesar del seu desenvolupament tridimensional, estos organoides són massa simples per a funcionar com un cervell humà real o per a ser conscients, ja que manquen de la complexitat anatòmica, la varietat de tipus cel·lulars i els gots sanguinis necessaris per a una senyalització complexa i la comunicació entre diferents regions, segons indiquen diversos especialistes en un article publicat en Live Science.

Organoides cerebrals assemblats i conscients?

Actualment, els organoides cerebrals solament s'assemblen a una única regió del cervell, alguna cosa que descarta la possibilitat d'una consciència: en un cervell real, la mateixa sorgix de la comunicació entre diferents àrees i la seua integració. No obstant això, els neurocientífics poden fusionar estos organoides per a crear "minicerebros" assemblats, que representen múltiples regions.

La possibilitat que estos organoides assemblats adquirisquen consciència ha encés una intensa discussió en la comunitat científica. Un factor clau en el debat és si podrien sentir dolor, fins i tot si manquen de neurones especialitzades en la percepció d'esta sensació, sempre que posseïsquen els circuits neuronals necessaris per a açò.

Este escenari planteja un dilema ètic profund: quines responsabilitats tenim cap a un teixit biològic que podria, en teoria, sentir dolor o fins i tot aconseguir una forma rudimentària de consciència? Com ho sabríem o confirmaríem? La consciència és un concepte clarament difícil de definir i mesurar, més encara en estructures tan atípiques.

Avançar sense oblidar les qüestions ètiques

Un estudi de perspectiva publicat en la revista Patterns i liderat per Christopher Wood, investigador en bioètica en la Universitat de Zhejiang, a la Xina, detalla avanços tècnics d'importància: organoides cada vegada més complexos que mostren activitat elèctrica espontània i patrons de connectivitat neuronal que evoquen fases primerenques del cervell humà, generant interrogants sobre com detectar l'experiència subjectiva en teixits in vitro.

Wood i els seus col·legues proposen criteris per a avaluar la probabilitat d'experiència conscient, majors controls experimentals, diàleg entre científics, filòsofs, metges i reguladors, i una major transparència pública. Insistixen que la comunitat ha de preparar marcs ètics i legals abans que la tecnologia avance més, evitant decisions precipitades. Recomanen avançar científicament, però sense perdre de vista les implicacions morals i socials de crear estructures que imiten processos mentals humans.

Estem llests per a "crear consciència"?

La falta d'un marc regulatori clar que aborde estes qüestions és una preocupació creixent entre els científics que treballen en este camp. Els avanços tecnològics no esperen, i la ciència progressa molt més ràpid que la capacitat de la legislació per a posar-se al dia.

En este moment, no existix evidència biològica de la consciència o la percepció del dolor en els organoides. No obstant això, esta posició podria canviar a mesura que estes estructures es tornen més sofisticades i el seu comportament es parega més a el d'un cervell funcional.

No es tracta solament de la viabilitat tècnica de crear un teixit conscient, sinó de les conseqüències morals de fer-ho sense un protocol clar per al seu desenvolupament. Este debat ens obliga a confrontar preguntes fonamentals sobre la naturalesa de la vida, la consciència i el dolor. El desafiament no és sol tècnic, sinó profundament filosòfic i ètic: estem preparats per a crear consciència en un laboratori?