Contundent

Va haver-hi un temps en què la contundència era una qualitat del caràcter, una conseqüència. Alguna cosa era contundent perquè els fets l'eren, una prova resultava irrebatible, una decisió alterava la realitat o perquè una veritat posseïa la incòmoda solidesa de l'evident.

Hui ocorre exactament el contrari: primer arriba la contundència i, si hi ha sort, potser després apareguen els fets. Com si el to bastara per a absoldre la insuficiència.

Estem davant una estratègia de comunicació que funciona com a anestèsia lingüística. És el moment en què el llenguatge deixa de servir per a descriure la realitat i comença a utilitzar-se per a insensibilitzar-la. El llenguatge no enganya. Quan la realitat es debilita, la retòrica engreixa.

---

Orwell va escriure que el llenguatge polític està dissenyat "per a fer que les mentides sonen veraces". La contundència actual afig un poc més: fer que la impotència parega autoritat.

La contundència s'ha convertit en l'homeopatia del poder: com menys efecte produïx, major és la dosi verbal.

---

Es tracta d'un fenomen retòric ja habitual: la contundència convertida en coartada moral. Ja no importa tant la veritat, ni l'eficàcia, ni tan sols la responsabilitat; n'hi ha prou amb comparéixer "amb contundència". És un concepte que ha deixat de descriure una acció per a convertir-se en una litúrgia.

La política espanyola pareix haver descobert en la paraula una espècie de bàlsam de Fierabrás institucional. Tot s'afronta "amb contundència". La corrupció, les filtracions, els comportaments impropis.

Les auditories, els expedients interns, les compareixences i fins a les rodes de premsa s'administren ja en dosis creixents de contundència, com si el to muscular d'una declaració bastara per a resoldre allò que la declaració no aconseguix explicar.

Un dels signes més recognoscibles de l'esgotament d'un cicle polític és el buidatge del llenguatge. Les paraules deixen aleshores de descriure la realitat per a substituir-la. El fenomen no és nou, encara que potser mai havia aconseguit nivells tan industrials. Abans un Govern actuava i després intentava justificar els seus actes. Ara compareix amb "contundència" i considera complida una part substancial de les seues obligacions.

---

Abans els governs resolien problemes; ara compareixen amb "contundència".

---

La paraula "contundent" posseïx a més una biografia reveladora. El diccionari recorda primer el seu sentit físic: allò que produïx contusió. Un objecte contundent. Un colp contundent. Més tard va arribar el sentit figurat: arguments sòlids, proves irrebatibles, decisions fermes.

La degradació del llenguatge consistix precisament a haver-hi reunit tots dos significats: la contundència política ja no intenta convéncer racionalment; aspira a produir una contusió emocional que suspenga l'anàlisi.

---

La contundència, que ja no descriu una acció, ha substituït la solvència.

---

Nabokov va titular "Opinions contundents" una recopilació d'entrevistes i articles on exercia el rar privilegi de pensar amb precisió. La seua contundència naixia del matís, del detall i d'una intel·ligència obsessionada amb les paraules exactes. Hui succeeix el contrari: com menys pensament conté una declaració, més contundent sol presentar-se.

Tal vegada Pla, que desconfiava dels adjectius massa còmodes i de les paraules que apunten molt i no aconseguixen res, hauria sospitat prompte d'esta inflació verbal.

En canvi, contundent, una paraula que ha deixat de nomenar una acció real per a convertir-se en una màscara verbal: un adjectiu autosuficient: trobat l'adjectiu, ja no pareix necessària la solució.

Hi ha una altra tradició encara més severa: la d'els qui utilitzen paraules xicotetes, sòbries, netes d'artifici per a parlar de coses enormes. La prosa austera –a la qual un sempre aspira– part d'una convicció quasi ètica: les paraules no han d'ocultar les coses ni necessiten exhibir contundència quan posseïxen autoritat moral.

Hui succeeix al revés. Com més fràgil pareix l'autoritat, més s'envolta de paraules blindades. El discurs polític utilitza la contundència no per a il·luminar sinó per a colpejar. No per a convéncer, sinó per a produir una contusió emocional que suspenga l'anàlisi racional.

Hi ha ministres contundents enfront de delictes persistents, partits contundents davant escàndols recurrents i portaveus contundents enfront de fets que desmentixen la contundència del dia anterior.

---

És possible que la contundència siga hui l'únic producte que es fabrica en Espanya sense problemes de proveïment.