León XIV, el pacificador

Deposen les armes, recorden que són germans! El titular no correspon a un policia que tracta de mediar davant els seus fills ni és part del diàleg d'un western. Ho va dir León XIV en la seua primera Setmana Santa i primer Diumenge de Rams davant 40.000 fidels congregats al Vaticà que van seguir la missa que va donar. Quants escons es trauen en les Corts de Castella i León amb 40.000 vots? I a Andalusia?

"No es pot utilitzar a Déu" per a justificar els conflictes, va afirmar també en la Plaça de Sant Pere, insistint que "Déu sempre rebutja la violència".

I no es va oblidar dels cristians d'Orient Mitjà "que patixen les conseqüències d'un conflicte atroç i que, en molts casos, no poden viure plenament els ritus d'estos dies sants", va ressaltar León XIV

S'esperen noves proclames similars, exhortant a la pau enèrgicament. Ficant raó entre els plecs de la desraó, els crits, les amenaces, els míssils i els mediocres il·luminats que es creuen cabdills imprescindibles. S'esperen en, per exemple, la missa del Dijous Santo en Sant Joan de Letrán, per cert, un gir respecte a la tradició del papa Francisco de celebrar-la en una presó o en un centre de migrants.

Segurament, León XIV, nascut com Robert Francis Prevost el 14 de setembre de 1955 a Chicago, agustino de formació, hauria desitjat una primera, i segona, Setmana Santa més tranquil·la, si és que el cap de l'Església pot tindre una Setmana Santa tranquil·la. Almenys, en pau, no amb el món ardiendo, en incertesa, temorós que s'encenga la metxa letal. Un món en el qual Stefan Zweig podria haver situat 'El món d'ahir', eixe Estat austrohúngaro en el qual tot pareixia segur, es jubilaven els funcionaris i cobraven la seua pensió, els xiquets feien la comunió, la gespa creixia sense alteracions i les pastisseries venien pastissos… tot amb normalitat, fins que tot va esclatar sense que se sabera molt bé per què. I d'ací a una generació delmada en trinxeres inamovibles plenes de por, suor i rates.

Prevost té sòlida base en matemàtiques i dret canònic i va desenvolupar una llarga labor missionera al Perú. Ací va aprendre castellà. Els espanyols tenen una bona opinió d'ell, fins i tot no pocs tenen un selfi amb ell. Abans de ser papa va viatjar molt per estes terres i va estar, per exemple, farà lustres, passant uns dies amb comunitats d'Agustinos a Andalusia, on posseïxen diversos col·legis en els quals es formen milers de xavals.

A este papa li ha tocat un món en conflicte. No importa en quina època llija esta frase, però és veritat que feia molt de temps que l'orbe no treia el cap a una guerra d'esta manera, però a una guerra, a més, que té molts tints de guerra religiosa. I tant. Una guerra cultural, també, amb partits islamòfobs que clarament parlen d'exterminar esta cultura. No es queden arrere els àrabs quant al que li desitgen a Israel com a estat i als jueus com a poble. Per a donar-li més sabor al còctel tenim uns ayatolas embogits i a un president dels Estats Units que no respecta el Dret Internacional i que invadix per capritx. Ací enmig de tot açò està Prevost, León XIV, no predicant en el desert, predicant en la Plaça de Sant Pere davant 40.000 fidels, 40.000 oients, 40.000 telèfons mòbils captant el moment. L'Església porta dos mil anys funcionant i escampant amb eficàcia el seu missatge cada setmana. Esta era no anava a ser diferent quant a això, i menys tenint la tecnologia a l'abast.

Este pontífex s'ha posicionat com un mediador actiu, rebent a líders com Volodimir Zelenski per a discutir la pau a Ucraïna i advocant per un alto el foc a Gaza davant representants de Turquia i el cos diplomàtic. És un home afable i és molt interessant eixa dualitat yanki-llatina: és nord-americà però ha viscut a Hispanoamèrica molts anys, parla els dos idiomes. L'anglo i l'hispà, tal vegada una de les mixturas més interessants que hi ha o que més bagatge donen per a moure's per este món. Fins i tot amb la Xina en ascens. No està clar com podria ser la seua relació amb Trump ni est ha mostrat massa entusiasme pel fet que en Sant Pere se sent un compatriota. Què dos tipus tan diferents pot donar una mateixa nació. La seua relació pot anar tensionándose i no cal oblidar que el papa li va donar carabasses a Trump quan este ho va convidar a integrar-se en una espècie de Junta per la Pau per a Gaza. No participem en institucions d'eixa naturalesa política, va respondre el Vaticà.