Juan Carlos I avança el missatge de Nit de Nadal

Jo, cada any arriba més ràpid el Nadal. Els carrers amb les garlandes de llums posades al juliol i enceses a mitjan novembre. El personal carregat de borses en el cap de setmana de Difunts perquè ja trobes gangues de black friday i es poden anar comprant els regals de Reyes. Els sopars d'empresa s'han fixat en el pont de la Constitució perquè així hi ha més lloc en els restaurants, menys aclaparaments en els tardeos i dies de sobra per a recuperar-se de la ressaca. Tres mesos de torrons, caves i bombons en els lineals del supermercat, deu setmanes de nadales i mercats ambulants, capells de llana i bufandes amb díhuit graus, què més es pot demanar? Doncs un regi missatge de pau i concòrdia per al poble en estes dates entranyables: no podem esperar el 24 de desembre. Havia de ser Juan Carlos I qui li fera spoiler al seu fill i llançara els quatre vents una comunicació per vídeo per a ressaltar els valors de la Transició, de l'inici de la qual es complixen 50 anys i que ha sigut celebrada estos dies amb el vell monarca marginat a consciència. Davant d'una gran bandera espanyola onejant al vent i sense un mal retrat de la seua reivindicada esposa Sofi com a ornament, un minut i mig de discurs d'autoalabanza i una petició de suport al seu fill «en el dur treball d'unir als espanyols». Què roïns sou, espanyols, donant tants maldecaps de cap a la Corona que ha hagut d'intervendre l'il·lustre resident en Abu Dhabi. I quin bona venjança familiar. Ara a Felipe VI no li van a quedar altres temes que tractar en la seua solemne intervenció nadalenca que la pesta porcina, la guerra, els incendis de l'estiu, el preu dels ous i la corrupció política. Tindrà molta morbositat veure si el Rey li retorna l'afectuosa menció a son pare.

Este dimecres ha eixit a la venda en la seua versió en castellà Reconciliació, el volum de memòries selectives de Juan Carlos I escrit per Laurence Debray i publicat a França fa un mes. D'ací el vídeo, diuen els que saben de màrqueting. Primer es va divulgar per guasap i després es va penjar en internet, en pla acció clandestina de la Transició. De factura tan bàsica que poguera paréixer que ho ha gravat Froilán amb el mòbil, s'ha constatat la seua autenticitat perquè el palau de la Zarzuela ha reaccionat amb celeritat qualificant-ho de "inoportú i innecessari". Però ací no hem vingut a quedar bé: Juan Carlos I està de promoció i vol parlar del seu llibre. En efecte, hi ha milers d'amics invisibles triant en els expositors el tom que embolicaran en paper daurat per a regalar als seus proïsmes. Cal donar-los alguna pista perquè trien bé amb tant llibre autobiogràfic en lliça. Quina competència, no sé si portar-me La meua verdadera història d'Isabel Preysler, o Mar en calma de Mar Flors. Encara que igual són més impactants Matar Rubiales de Luis Rubiales, o En l'ombra del Príncep Enrique d'Anglaterra. Tal vegada el combinat de Reconciliació i Jo, Bàrbara de Bárbara Rey constituïsca el pack perfecte per a entendre eixe llegat del que parla en el seu vídeo Juan Carlos I. Un missatge que, segons l'emèrit, va destinat als jóvens que desconeixen la història d'Espanya, però que pareix dirigir-se a una jove molt en concret, la veinteañera Leonor, hereua del tron. Que la democràcia ens la va regalar ell, no se'n vaja a quedar solament amb la versió de els seus pares.

Subscriu-te per a seguir llegint