'Industry' (temporada 4): el drama financer supera tots els seus propis límits

Hem de parlar (encara) més sobre 'Industry', eixe clàssic semioculto d'HBO, 'bildungsroman' sarcàstica però vulnerable sobre un grup de jóvens banquers d'inversió, les seues estratègies per a fer munts de diners i les escapades de drogues i sexe amb les quals tracten d'eludir buits insondables. 

Per què esta creació de Mickey Down i Konrad Kay, ells mateixos exbanquers, no és encara tan popular com, diguem, ho va anar la similar en molts aspectes 'Succession'? És un misteri. No servix la idea que els seus herois són massa antipàtics, massa imperfectes: hi ha alguna cosa recognoscible i emotiu en la seua insistència a buscar la validació dels seus superiors, en el seu afany per trobar figures paternes que, al final, es revelen tan abusives com els verdaders pares. Tampoc servix que els conceptes d'economia puguen resultar opacs: l'argot de submarí de 'La caça de l'Octubre Rojo' era incomprensible i això no restava tensió ni impedia saber el que estava en joc a cada moment. 

No es tarde, dit siga d'una altra manera, per a enganxar-se a esta sèrie magistral i poder gaudir d'una quarta temporada que, com van avançar els seus creadors fa unes setmanes, bascula seriosament cap al 'thriller', sense deixar de costat, en qualsevol cas, les habituals exploracions psicològiques i socioeconòmiques. Després d'una temporada molt centrada en Yasmin (Marisa Abela) i amb el (anti)heroi de classe obrera Robert (Harry Lawtey) fóra de la trama, fent negocis amb la psilocibina als Estats Units, Harper (My’hala) recupera centralitat. La veiem dirigint, baix la (excessiva) supervisió del magnat anti-woke Otto Mostyn (Roger Barclay), eixe famós fons que opera en curt, sempre a la caça de companyies sobrevaluadas. Certa decisió impulsiva l'acabarà portant (al·leluia!) a tornar a creuar camins amb Eric (KenLeung ), mentor que durant un temps va ser el seu némesis.   

Més prompte que tard, siga com siga, sabrem de l'ambiciosa Yas i del seu ara marit Henry Muck (Kit Harington, en un paper que ha fet oblidar a Jon Nieve). L'intent d'este últim de rehabilitar-se a través de la política li ha eixit malament i això ho ha enviat cap a la depressió. La seua relació amb Yas és, sobretot, de tensió, però encara més elèctriques són les escenes compartides entre l'hereua i la seua vella amienemiga Harper. 

Tancat el parquet de Pierpoint, el banc de Londres on va començar tot, 'Industry' convida a nous jugadors a unir-se a les seues trames alambicadas i intrigues en les quals es barregen altes finances i baixos, bajísimos impulsos. Bona part de la temporada gira entorn de Tender, processador de pagaments amb tendències tèrboles (impulsa joc i pornografia) que el seu cofundador i CFO, Whitney Halberstram (Max Minghella, de 'El conte de la criada'), aspira a convertir en el banc que acabarà amb tots els bancs. L'assistent d'Halberstram està interpretada per una Kiernan Shipka (antiga filla de Don Draper en 'Mad men') divertidament adulta. L'assetja de forma poc ètica un periodista financer encarnat per Charlie Heaton, recentment eixit de l'odissea 'Stranger things'; com Harington amb l'inepto Muck, fa oblidar al seu (primer) personatge icònic amb tota la comoditat del món. 

Down i Kay, creadors de la sèrie, brillen esta vegada com a directors de molts episodis. Després d'alliberar la sèrie del jou del realisme en la tercera temporada, abracen ací gojosament un to obert a les anotacions oníriques, sobretot en eixe segon capítol sobre els vells traumes i fantasmes del pobre Muck. És un placer irrebutjable veure una sèrie tan rica en les seues formes. O, bé, veure i escoltar: com de costum, la banda sonora abunda en 'synthpop' dels 80 (Pet Shop Boys i New Order al capdavant), dècada de l'excés per excel·lència, però, curiosament, en esta temporada també Enya té un paper musical essencial. 

Subscriu-te per a seguir llegint