Garrincha: vetat per un psicòleg i enganyat per un massatgista (1958)

Són moltes les històries que va deixar la curiosa trajectòria -esportiva i personal- de Manuel Francisco dos Santos, sobrenomenat Garrincha, probablement el millor extrem de la història del futbol, al que un psicòleg va estar a punt de deixar sense el seu primer Mundial.

A Garrincha ho van començar a cridar així els seus germans. Ho explica millor que ningú Eduardo Galeano en ‘El futbol a sol i ombra’ (Segle XXI, 1995). “Garrincha és el nom d'un pardalet inútil i lleig. Quan va començar a jugar al futbol, els metges li van fer la creu: van diagnosticar que mai arribarà a ser un esportista este anormal, esta pobra resta del fam i de la polio, ruc i coix, amb un cervell infantil, una columna vertebral feta una ‘S’ i les dos cames tortes per al mateix costat”. 

Però a pesar dels seus defectes físics (tenia una cama sis centímetres més llarga que l'altra), Garrincha era un excel·lent regateador. Xicotet, hàbil i ràpid (ho cridaven ‘l'alegria del poble’), va destacar en el Botafogo i va ser inclòs per Vicente Feola en la convocatòria per a disputar el Mundial de 1958, a Suècia. 

El primer rival que va haver de sortejar Garrincha estava dins de la mateixa expedició: El Brasil havia inclòs a un psicòleg, anomenat Joao Carvalhaes, perquè els seus jugadors no patiren la pressió d'un país que anhelava el trofeu des de la tragèdia d'el ‘Maracanazo’.

El cas és que el Carvalhaes va escriure un informe demolidor contra Garrincha. Deia que en lloc de cervell, tenia “botelles” i desaconsellava incloure-ho en l'equip pel seu bajísimo nivell intel·lectual, propi d'un xiquet de deu anys.

De proscrit a heroi

Nilton Santos i Didí, companys seus en el Botafogo, van intercedir davant el seleccionador. “Doctor, Garrincha sap jugar al futbol”. 

Garrincha acabaria sent un dels millors de Brasil en eixe Mundial de Suècia, i el millor del torneig quatre anys després, a Xile’62.

Abans, no obstant això, també va deixar dos anècdotes per al record: la primera va succeir durant el torneig, quan va arribar a la concentració de Brasil molt orgullós després d'haver comprat per cent dòlars –quantitat raonable en aquella època- una ràdio d'última tecnologia. 

Quan li la va ensenyar als seus companys, el massatgista de la selecció brasilera, Mário Américo, li va demanar que l'encenguera. “Veus? Esta ràdio solament transmet en suec. No et servirà de res al Brasil”. 

Garrincha, tan ingenu com estranyat, va comprovar que efectivament, totes les emissores transmetien en suec. I va acabar venent-li la ràdio al massatgista per la mitat del que li havia costat.

La segona anècdota va ocórrer pocs minuts després de la final: El Brasil havia guanyat 2-5 a Suècia i els seus companys ho celebraven.

Garrincha no entenia res. “Què passa?”, va preguntar. 

Li van dir que acabaven de guanyar el Mundial. “Ah, però no hi ha segona ronda?”, va contestar.  

Deien que per a ell, tots els seus marcadors es deien Joao, perquè així es deia el primer rival que li va marcar en un partit oficial. 

Garrincha va morir el 20 de gener de 1983, als 49 anys, destrossat per l'alcohol. Va ser enterrat a Pau Gran, el poble on havia nascut, a 50 quilòmetres de Rio de Janeiro.