Brugué reapareix per al moment decisiu de l'any

El dissabte la victòria del Levante davant el Villarreal B en la Ceràmica va portar una bona notícia, a més dels tres punts collits. Roger Brugué va reaparéixer vestit de curt sobre la gespa, quatre mesos després de la lesió que li va impedir ajudar l'equip quan millor estava. Ho va fer ingressant en el terreny de joc a falta de 10 minuts, recuperant sensacions com a jugador de futbol. Ho va fer deixant centelleigs de la seua qualitat i, sobretot, de la seua arpa i lluita des de la seua intervenció en el tram final. 

Dels seus boten es va originar la jugada que va culminar en la pena màxima comesa sobre Joni Montiel amb una passada de tiralínies, que el mateix Montiel va transformar en el tant del triomf. 

Un rendiemiento influent, que va tindre incidència directa en el resultat positiu dels granotes, que d'altra banda van perdre la majoria de les seues opcions d'ascens directe al no sumar els tres punts davant l'Eivissa al Ciutat de València la jornada prèvia. 

La falta de mordiente a dalt porta llastrant al quadre llevantinista tot el curs, i la volta de l'extrem de Bascarà significarà un bufe d'aire fresc en en la zona d'avantguarda d'Orriols para, ja no solament l'últim partit de lliga davant l'Oviedo, sinó que serà un fitxatge per a Calleja en el play off, en cas que ho jugue el Levante. 

Abans del seu desafortundado problema físic en el tendó proximal d'isquiotibials de la cama dreta, que li va obligar a passar per quiròfan a l'inici de l'any. El seu balanç havia sigut de dos punts en 19 partits de competició domèstica, i un altre en dos partits de Copa del Rei. Al català li va costar entrar este principi de curs en ser expulsat en el segon partit, però quan va començar a agafar ritme, va demostrar del perill que pot generar tant des de banda dreta a cama natural, o partint des d'esquerra traçant diagonals cap a dins. Sens dubte, tot un reforç per a poder estar en Primera el curs que ve.