Julián Álvarez rescata a l'Atlètic del seu forat amb un 'hat-trick'

"Sempre a mi", bramava Julián Álvarez diumenge passat, després de l'empat de l'Atlètic a Mallorca, fastiguejat que Simeone li haguera substituït en quatre dels cinc partits de Lliga jugats fins llavors. "Sempre a mi", va escoltar el' Cholo' i va prendre nota, que este dimecres davant el Rayo li va concedir els 90 minuts. I Julián va respondre la confiança amb la més icònica de les reivindicacions que pot entonar un davanter: un 'hat-trick' per a donar-li la victòria al seu equip.

Un triplet que redimix a una estrela, un triplet que suspén una crisi de resultats, un triplet que il·lusiona a l'Atlètic a tres dies del seu gran partit de Lliga, la visita del Reial Madrid al Metropolità. I també un triplet que va salvar una nit complicada, en la qual el Rayo es va arribar a posar per davant en el camp matalafer, deslligant un estat de pànic que Julián Álvarez va eradicar amb els seus dos últims gols en els 10 minuts finals.

Indetectable Llorente

Simeone, conscient que el seu equip no estava carburando, va plantejar el duel contra el Rayo amb un esquema asimètric. Era un 5-3-2, amb Llorente exercint de central, que en atac es transformava en un 4-4-2, amb el madrileny i Nahuel Molina alternant-se en la posició d'extrem. Curiosament, el contrari del que havia provat una nit abans Xabi Alonso amb el seu Reial Madrid contra el Levante.

Eixa aposta, sobretot el rol camaleònic de Llorente, van desconcertar d'entrada al Raig, propiciant una bona arrancada de l'Atlètic, amb Griezmann reivindicant amb el seu futbol una part del protagonisme perdut en els últims mesos. Va tindre el francés la primera, però qui va obrir el marcador va ser Julián Álvarez.

No marcava l'argentí, far del projecte, des de la primera jornada contra l'Espanyol. Una sequera insuportable que va interrompre rematant als 15 minuts un gran centre de Llorente des de la dreta. No era res fàcil l'execució, però Julián va tornar a demostrar per què és un dels davanters més cotitzats del planeta.

Golàs de Chavarría

Va jugar bé l'Atlètic durant la resta de la primera part, atinado amb la pilota, profund per la seua banda dreta i sòlid en defensa. No hauria sigut injust que se n'anara amb 2-0 al descans, Julián va disposar d'una rematada més clara que el del gol que esta vegada va manar fora. Però el que es va trobar l'Atlètic va ser l'empat del Rayo en el descompte, fruit d'un zapatazo descomunal de Pep Chavarría a l'esquadra, un golàs de bandera.

A l'equip matalafer se li van aparéixer de sobte tots els seus fantasmes recents, més encara després que Oblak completara un nou miracle, negant-li un gol claríssim a Isi Palazón poc després de la represa. Més encara després que Nico González fallara una cabotada claríssima res més entrar al camp al costat de Giuliano.

Eixos dos canvis, açò sí, van millorar el rendiment dels de Simeone, més verticals i incisius des de l'entrada de dos extrems purs al camp. Un tram d'efusivitat que a l'Atlètic no li va servir per a convertir la seua superioritat en un segon gol. Al contrari, en el minut 77 va ser el Rayo qui es va posar per davant, amb un gol d'Álvaro García inicialment anul·lat per un fora de joc que no era tal.

Julián al rescat

La reacció de l'Atlètic, açò sí, va ser immediata. Julián Álvarez va anotar el seu segon tant després d'una parada agònica de Batalla a Giuliano, sense que el porter rayista poguera reaccionar ja a la rematada de la 'Aranya'. A l'eixe tant li van succeir una rematada de Giuliano al travesser i un altre de Raspadori al pal.

Però havia de ser Julián qui completara la redempció blanc-i-roiga, amb una esquerrada fregant l'esquadra des de la frontal quan quedaven un parell de minuts per al descompte. Una victòria que l'Atlètic, malgrat tot, va meréixer i que li fa arribar al derbi a 9 punts del Reial Madrid. Pareixen molts, però és que podrien haver sigut 12. I açò sí que haguera acabat de disparar totes les alarmes.

Subscriu-te per a seguir llegint