El Barça viu un altre partit al límit en la victòria davant l'Estrela Roja

Un altre partit en el tall. Un altre triomf que deixa tantes incògnites com a certeses. El Barça va superar l'Estrela Roja, va sumar una victòria imprescindible per a ficar-se entre els quatre primers de l'Eurolliga (85-79), però no acaba de trobar-se i transmetre bones sensacions a hores d'ara de la temporada. Solament pinzellades del que hauria de ser, com els esclats finals de Jokubaitis, autor de set punts decisius en un triomf que va portar també el nom de Mirotic i Vesely, tots dos amb 21 punts.

El Barça entra en la recta final de l'Eurolliga sense allunyar-se del camí de la iregularidad. Jasikevicius no pareix donar amb la solució. Té minuts sòlids, que solen concidir amb moments d'inspiració d'algun dels seus protagonistes, com va ser el cas de Mirotic, Satoransky i un inspirat Abrines en el primer temps. A nivell col·lectiu solament va brillar en l'inici de l'últim període i això va coincidir amb una aportació notable de Vesely, que va firmar la seua màxima anotació com a blaugrana. Però això no li dona per a volar tan alt com desitja.

 I per a la seua desgràcia també tens minuts en els quals pareix que l'equip estiga donant els seus primers passos, més que trobar-se a la porta dels ‘play-offs’. Atacs massa estàtics i espessos, pilotes perdudes. Hi ha una preocupant falta d'idees perquè ho ha d'exigir-se a un equip construït per a barallar per tot.

Ja amb mínimes esperances d'entrar en els huit primers, el quadre de Dusko Ivanovic no era un examen massa exigent i sí, en canvi, una excel·lent oportunitat per a reprendre la senda del triomf després de dos doloroses derrotes la passada setmana. Així i tot, el Barça va funcionar a trompades, sense eixa línia de continuïtat que tots anhelen. Va ser incapaç de trencar el partit, manejant-se en avantatges molt curts i vivint al límit fins al final.

Campazzo, efectiu

L'Estrela Roja va fer el seu joc. És un equip combatiu, que va molt bé al rebot defensiu, i que compta amb un jugador determinant com Campazzo, que va aconseguir enganxar-ho al partit en els únics instants en els quals el Barça va donar la sensació de poder anar-se'n en el marcador (46-36, m. 23). Tres triples de l'exmadridista van portar l'equilibri al partit (57-57) per als últims deu minuts. El base argentí va tancar la nit amb 24 punts.

El Barça solament va tindre el seu moment en l'inici de l'últim període, quan li va veure les orelles al llop i gràcies a una major tensió defensiva va aconseguir un parcial d'11-2 que els va permetre créixer en confiança. Els blaugrana van saber connectar bé amb Vesely en eixos instants i el pivot txec va estar molt efectiu.

Però fins a eixe tram final va ser incapaç d'exhibir la seua superioritat i es va sostindre amb les ratxes d'Abrines, amb les accions quasi sempre imparables de Mirotic i amb el desplegament físic de Satoransky i del seu compatriota txec. I a este equip se li demana més, molt més perquè el temps per a aconseguir eixa imatge sòlida se li tira damunt.